Resultats de la cerca
Es mostren 9025 resultats
monestir de Sant Ramon
monestir de Sant Ramon de Portell
© Fototeca.cat
Convent
Convent mercedari, situat al poble de Sant Ramon
(Segarra).
Una antiga tradició feia néixer a Portell, antic cap del terme, sant Ramon Nonat El convent mercedari es fundà vers el 1245, després que Guerau, prior de l’església de Solsona, concedís la propietat de l’església de Sant Nicolau, existent en el dit lloc, a Pere Nolasc, mestre de l’orde mercedari La tradició vol que es traslladés al convent el cos de Sant Ramon, i l’augment de devoció al sant fou causa de l’ampliació del convent els anys 1597 i 1625 i que el general de l’orde Pedro de Salazar el 1675 iniciés la construcció del gran convent i església, anunciats pomposament com l’Escorial de la…
Rubió de Cervera
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi d’Estaràs (Segarra), vora el Sió.
Depèn de la parròquia de Gàver
Rodell
Antic poble
Antic poble del municipi de Talavera (Segarra), anomenat antigament Bordell, damunt la serra que separa la ribera de Cervera de la vall de l’Anoia.
La font de Bordell és una de les que originen el riu d’Ondara
Palou de Sanaüja
Vista del campanar de torre de l’església de Sant Ponç de Palou
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), situat a 517 m alt., damunt l’altiplà que separa les riberes del Llobregós i de Sió.
La seva església parroquial és dedicada a sant Ponç i a sant Florenci Pertanyia a la jurisdicció del bisbe d’Urgell
Al-Qādisiya
Divisió administrativa
Muḥāfaẓa
de l’Iraq.
La capital és Al-Dīwanīya 60 553 h 1970
mas d’en Portes
Masia
Enclavament
Enclavament i masia del municipi de Guissona (Segarra), entre els de Torrefeta i Florejacs i els Plans de Sió.
riera de Sanaüja
Riera
Afluent del Llobregós que neix al Solsonès, entre la serra de Torregassa i el pla del Boix, dins el terme d’Olius; fa de límit entre els termes de Llobera i de Pinell; entra a la Segarra per Lloberola (Biosca); a Sallent rep per la dreta el riu de Sallent i, després de passar per Sanaüja, desemboca al seu col·lector per la dreta, dins el terme de Vilanova de l’Aguda.
Sāmarrā’
Mausoleu d’un dels dotze imams, Samarra
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital del muḥāfaza de Ṣalā al-Dīn, Mesopotàmia, Iraq, situada a la riba esquerra del Tigris, 112 km al NW de Bagdad.
Habitada des del Neolític, la ciutat fou reconstruïda 836 pel califa abbàssida al-Mu'taṣim i utilitzada com a residència de lleure fins a l’època d’al-Mutawakkil final del segle IX al segle XIV era en ruïnes Sota la ciutat abbàssida fou descoberta 1912 i 1914 una necròpolis del IV millenni aC, que conserva ceràmica pintada en vermell i negre i de decoració geomètrica Els principals monuments abbàssides són el palau, del 836, que recorda els sassànides de Ctesifont, la gran mesquita, erigida per al-Mutawakkil, amb minaret en espiral del tipus del zigurat , i la mesquita de cúpula daurada,…
Ṣalā al-Dīn
Divisió administrativa
Muḥāfaẓa de l’Iraq.
La capital és Sāmarrā’ 62 008 h 1970