Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Sant Miquel de la Cortada
Església
Església del municipi de Puig-reig (Berguedà), situada en lloc dominant, prop del mas de la Cortada, entre la riera de Merlès i el Llobregat, a l’altura de la colònia Vidal.
És una edificació romànica tardana segle XII o començament del XIII força modificada, que tingué funcions de sufragània els segles XVI i XVII
Montornès de Segarra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El terme municipal de Montornès de Segarra, de 12,32 km 2 , que forma part de la comarca de la Segarra des del 1989, es troba al límit amb l’Urgell, al qual pertanyia des de la incorporació en la divisió territorial del 1936 Limita al N amb el terme de Granyena de Segarra, al NE amb l’enclavament de Gramuntell de Ribera d’Ondara, a l’E i al SE amb Montoliu de Segarra, al SW amb Guimerà, i a l’W amb Verdú aquests dos darrers termes de l’Urgell Montornès de Segarra s’estén per la vall mitjana del Cercavins, que, provinent del veí terme de Montoliu de Segarra, travessa el…
Granyena de Segarra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra, al sector SW de la comarca.
Situació i presentació El terme municipal de Granyena de Segarra o Granyena de Cervera, de 16,30 km 2 , limita amb els de Granyanella N, Cervera NE, l’enclavat de Gramuntell de Ribera d’Ondara, a l’E, Montornès de Segarra S, Verdú i Tàrrega i el Talladell aquests dos de la comarca de l’Urgell, a l’W i el NW El territori s’estén pel sector SW de la comarca, a la vall baixa del torrent de Vilagrasseta que neix al terme de Montoliu de Segarra i desemboca al Cercavins, prop de Verdú, a la zona de costers segarrencs entre el riu d’Ondara i el Riu Corb, al S de Cervera, damunt un sòl derivat de…
Talavera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de Talavera, de 30,11 km 2 , és situat al S de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà i l’Anoia Limita al NW i N amb el municipi de Ribera d’Ondara, amb el seu enclavament de Montfar, i amb el terme anoienc de Montmaneu, a l’E amb Argençola Anoia, al SE i al S amb Santa Coloma de Queralt i amb Llorac, respectivament, i a l’W amb el municipi segarrenc de Montoliu de Segarra El terme municipal de Talavera és format per una conca envoltada de serrats suaus i arrodonits amb altures que oscillen entre els 580 i els 850 m, entre els quals es destaquen la…
Torà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra, a la vall del Llobregós, a la confluència amb la riera de Llanera, al límit amb el Solsonès i l’Anoia.
Situació i presentació La demarcació municipal de Torà —en el punt de contacte entre la Segarra, el Solsonès i l’Anoia— inicialment de 18,0 km 2 , va veure augmentada des del 1968 la seva superfície fins a 93,31 km 2 per l’annexió del municipi de Llanera de Solsonès Limita al N i a l’E amb els municipis solsonencs de Llobera i Pinós, respectivament al S, amb l’enclavament d’Enfesta del municipi de la Molsosa Solsonès, Castellfollit de Riubregós Anoia, i els municipis segarrencs d’Ivorra i Sant Guim de la Plana, i a l’W ho fa amb Massoteres i Biosca L’antic terme de Torà s’estén preferentment…
Granyanella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra, al límit amb l’Urgell.
Situació i presentació El terme municipal de Granyanella 24,35 km 2 , situat a l’extrem SW de la comarca, a mig camí entre Cervera E i Tàrrega W, de la comarca de l’Urgell, municipis amb els quals confronta a banda i banda al N limita amb els Plans de Sió i al S amb Granyena de Segarra El terme es troba al revers del primer coster dels que componen l’altiplà segarrenc, on les calcàries oligocèniques originen un relleu planer 450-550 m alt, i el seu territori és travessat pel riu d’Ondara, que ha erosionat els sediments margosos que formen el seu sòl i ha creat un engorjat d’alguns quilòmetres…
Avià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, situat a la dreta del Llobregat, a la zona de contacte entre els Prepirineus (cingles de Coforb) i les vores de la Depressió Central.
Situació i presentació Hi aflueix la riera de Coforb i també en drena el territori la riera de Clarà, que forma en part el límit SW i desguassa al Llobregat dins del terme de Casserres A l’W limita amb el terme de Capolat, al SW i S amb l’Espunyola, un enclavament de Montclar i Casserres, i, a l’altra banda del Llobregat, per l’E, amb el terme d’Olvan El municipi inclou els nuclis de població següents els pobles d’Avià, que n’és la capital, i de Graugés, la caseria d’Obiols, les colònies de la Plana i Cal Rosal anomenada també Colònia Rosal, compartida amb els termes d’Olvan i Berga, on es…
Estaràs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra, situat a la part alta de la ribera del Sió.
Situació i presentació El municipi d’Estaràs, de 20,94 km 2 , limita amb els municipis de Sant Ramon NW i W, Ivorra per un petit tram i Castellfollit de Riubregós aquest darrer de l’Anoia al sector septentrional, amb els de Pujalt Anoia i Sant Guim de Freixenet a l’E al S amb Ribera d’Ondara, i a l’W amb Cervera SW i les Oluges El límit municipal d’Estaràs amb el de Sant Ramon arriba fins al poble de Sant Ramon, de tal manera que un petit sector d’aquest queda dins del terme d’Estaràs El territori d’Estaràs és situat entre els plans de Sant Guim de Freixenet al S i els de Sant Ramon al N, i…
Sant Ramon
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de Sant Ramon de Portell, de 18,58 km 2 , limita al N amb els municipis de Sant Guim de la Plana i Ivorra, a l’E amb Estaràs, al S amb les Oluges i a l’W amb Cervera i amb Torrefeta i Florejacs S’estén pel sector més alt de la comarca, a una altitud mitjana de 700 m, entre els altiplans del pla de Sant Ramon i el pla de Viver, amb una vall i uns serrats de costers suaus vers el N, que separen les riberes de Sió i del Llobregós, continuació vers l’W de l’altiplà de Calaf Per la banda de ponent, el terme acaba amb el promontori que hi ha sobre la Manresana, on…
Cercs
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Berguedà estès a la dreta del Llobregat i al N de la ciutat de Berga.
Situació i presentació Limita Al SW els rasos de Peguera rasos del Mig, Rasets, serra de Corbera el separen de Castellar del Riu, i a l’W i el NW els mateixos rasos de Peguera el Pedró, 2067 m, baga de Segalers, coll d’Hortons, pla de Dalt, etc, ho fan del de Fígols Vell Per la banda de tramuntana, el terme de Cercs fa un llarg apèndix que es prolonga fins a tocar breument els límits de Vallcebre i Guardiola de Berguedà Per l’E, limita amb la Nou de Berguedà i, més cap al S, amb Vilada Finalment, per la banda SE, el terme de Cercs forma un altre apèndix Pedret a la banda esquerra del…