Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
barranc de Malafí
Barranc
Curs d’aigua de la Marina Alta, afluent, per l’esquerra, del riu de Gorgos, que neix prop del poble de Tollos (Comtat).
Després de resseguir, engorjat, la serra d’Alfaro al peu del seu vessant septentrional on fa de termenal dels municipis de Castell de Castells i de Tollos, desemboca al seu collector aigua amunt de Benigembla
Mira-rosa
Poble
Poble del municipi dels Poblets (Marina Alta).
És a l’esquerra del riu Girona, aigua amunt de Setla i enfront de Miraflor Els tres pobles formaven una sola jurisdicció dins el Marquesat de Dénia i eren anomenats els Llocs L’església del Salvador depèn eclesiàsticament de la de Verger Lloc de moriscs, tenia 23 focs el 1609
Fontanella
Caseria
Caseria del municipi de Xàbia (Marina Alta) a l’esquerra del riu de Gorgos, aigua amunt de la vila.
Gàver
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble amb població disseminada del municipi d’Estaràs (Segarra), a la dreta del Sió, aigua amunt del cap del municipi.
De fet, hom considera que el Sió neix prop d’aquest lloc, a la font de Gàver , d’on parteix la séquia del Sió L’església parroquial és dedicada a santa Maria
Golonor
Masia
Masia i antiga quadra del municipi dels Plans de Sió (Segarra), a l’esquerra del Sió, aigua amunt de Sisteró.
Benitaia
Poble
Poble del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), prop de Benissivà, a la dreta de la rambla de Gallinera, més amunt de Benialí.
Lloc de moriscs el 1602 tenia 12 focs, el 1535 fou agregat a la nova parròquia d’Alpatró, i, més tard, a la de Benissivà
Benissivà
Poble
Poble del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), prop de Benitaia, a la dreta de la rambla de Gallinera, més amunt de Benialí.
Lloc de moriscs el 1602 tenia 3 focs, el 1535 fou agregat a la nova parròquia d’Alpatró al mateix s XVI fou erigit en parròquia independent amb Benialí, el Rafalet, Benitaia, Benistrop i Bolcàssim com a annexos Fou repoblat amb mallorquins després de l’expulsió dels moriscs 1609, i el 1612 hi fou fundat el convent de Sant Andreu de Gallinera, de franciscans alcantarins L’actual església parroquial de Sant Miquel, construïda en 1722-44, té com a annexos Benitaia i Benialí
els Plans de Sió
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El terme municipal dels Plans de Sió, de 55,89 km 2 , limita al NE amb un enclavament de Guissona Mas d’en Porta i el municipi de Torrefeta i Florejacs l’abraça pel N i l’E Al SE limita amb Cervera, al S amb Granyanella, al SW i W amb Tàrrega Urgell i a l’W ho fa amb Ossó de Sió també de l’Urgell L’antic municipi de les Pallargues, de 29,8 km 2 , s’estenia per la vall mitjana del Sió, en forma allargassada, des del tossal de Caplloc 489 m al N, fins al barranc de Sant Gili, al S, travessat de llevant a ponent pel Sió El 1974 li fou agregat el municipi de l’Aranyó 26,1…
Estaràs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra, situat a la part alta de la ribera del Sió.
Situació i presentació El municipi d’Estaràs, de 20,94 km 2 , limita amb els municipis de Sant Ramon NW i W, Ivorra per un petit tram i Castellfollit de Riubregós aquest darrer de l’Anoia al sector septentrional, amb els de Pujalt Anoia i Sant Guim de Freixenet a l’E al S amb Ribera d’Ondara, i a l’W amb Cervera SW i les Oluges El límit municipal d’Estaràs amb el de Sant Ramon arriba fins al poble de Sant Ramon, de tal manera que un petit sector d’aquest queda dins del terme d’Estaràs El territori d’Estaràs és situat entre els plans de Sant Guim de Freixenet al S i els de Sant Ramon al N, i…
la Segarra
Comarca
Comarca del Principat de Catalunya, a la regió de Lleida.
La geografia Cap de comarca, Cervera Hom designa amb el nom de Segarra les terres que formen l’altiplà central de Catalunya, és a dir, l’extens planell que es troba situat entre els darrers contraforts de muntanyam prepirinenc i les serres limitadores de la Depressió Central vers migjorn, per la qual cosa constitueix una ampla i llarga faixa d’intercomunicació entre les terres que estan acarades a la Mediterrània i les que van davallant cap al Segre i la fossa de l’Ebre Es presenta amb una configuració molt desigual i la delimitació ha ocasionat diversos parers i opinions contraposades la…