Resultats de la cerca
Es mostren 191 resultats
Talarn
Història
Antiga quadra del municipi dels Plans de Sió (Segarra), al NW del poble de les Pallargues, al límit amb els termes de Torrefeta i Florejacs i d’Ossó de Sió (Urgell).
riu de les Truites
Nom amb el qual també és coneguda la rambla de Sellumbres, la qual, en el seu curs mitjà, constitueix el límit entre el País Valencià (Vilafranca del Maestrat) i Aragó (Anglesola).
En la demarcació del Regne de València feta per Jaume I, el riu de les Truites figura ja com a límit, però des de la capçalera, per tal com incloïa la vila actualment aragonesa de Mosquerola
Viver de Segarra
Viver de Segarra
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Ramon (Segarra), al N del terme, al centre del pla de Viver
, al límit amb els municipis d’Ivorra i de Sant Guim de la Plana.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria La jurisdicció senyorial era del bisbe de Solsona
el Pla
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Pla, conegut també amb el nom de Sant Pelegrí, dins el municipi de Biosca (Segarra), al S de la vila, vora la carretera de Guissona.
Palouet
Façana principal de l’església de Sant Jaume de Palouet
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Massoteres (Segarra), vora el límit amb el de Torà, al vessant septentrional de les costes de Palou (637 m alt.), que separa la vall del Llobregós del pla de Guissona.
La seva església parroquial Sant Jaume depèn de Talteüll
barranc del Molinar
Barranc
Afluent de capçalera del riu d’Alcoi, que neix al vessant septentrional de les serres de la Carrasqueta i dels Plans; corre profundament engorjat i conflueix amb el barranc de Barxell a la ciutat d’Alcoi.
la Maigmudella
Muntanya
Contrafort septentrional (547 m alt.) de la serralada del desert de les Palmes, que, juntament amb el Gaidó (massís muntanyós, del qual és separat pel coll de Cabanes), limita el pla de l’Arc pel S.
És termenal dels municipis de Cabanes de l’Arc i de la Pobla Tornesa Plana Alta
Carraixet
Caseria
Caseria del municipi de Xàtiva (Costera), al nord de la ciutat, a l’esquerra del riu d’Albaida, prop de la seva confluència amb el Cànyoles, on hi ha el turó de Carraixet
, envoltat d’horta.
baronia de Forna
Història
Jurisdicció senyorial comprada a Luis Fajardo y de Requesens, marquès de Los Vélez, per Joan Crisòstom Baltasar Julià i Munyós, baró de Benidoleig, Benimuslem i Pujol, el qual la vinculà el 1632, amb la prèvia facultat reial.
Passà als Falcó, als Rodríguez de la Encina i als González de la Peña
l’Albacar
Església
Coster septentrional del castell de Xàtiva (Costera) que uneix aquest amb l’antiga muralla de la ciutat, on es troben les restes de l’antic monestir cistercenc de Montsant i l’església de Sant Feliu, l’antiga seu visigòtica.