Resultats de la cerca
Es mostren 7008 resultats
monestir de Sant Ramon
monestir de Sant Ramon de Portell
© Fototeca.cat
Convent
Convent mercedari, situat al poble de Sant Ramon
(Segarra).
Una antiga tradició feia néixer a Portell, antic cap del terme, sant Ramon Nonat El convent mercedari es fundà vers el 1245, després que Guerau, prior de l’església de Solsona, concedís la propietat de l’església de Sant Nicolau, existent en el dit lloc, a Pere Nolasc, mestre de l’orde mercedari La tradició vol que es traslladés al convent el cos de Sant Ramon, i l’augment de devoció al sant fou causa de l’ampliació del convent els anys 1597 i 1625 i que el general de l’orde Pedro de Salazar el 1675 iniciés la construcció del gran convent i església, anunciats pomposament com l’Escorial de la…
Rubió de Cervera
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi d’Estaràs (Segarra), vora el Sió.
Depèn de la parròquia de Gàver
Rodell
Antic poble
Antic poble del municipi de Talavera (Segarra), anomenat antigament Bordell, damunt la serra que separa la ribera de Cervera de la vall de l’Anoia.
La font de Bordell és una de les que originen el riu d’Ondara
Palou de Sanaüja
Vista del campanar de torre de l’església de Sant Ponç de Palou
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), situat a 517 m alt., damunt l’altiplà que separa les riberes del Llobregós i de Sió.
La seva església parroquial és dedicada a sant Ponç i a sant Florenci Pertanyia a la jurisdicció del bisbe d’Urgell
Pula
Ciutat
Ciutat de Croàcia, al S de la península d’Ístria.
Indústries mecàniques, tèxtils i alimentàries És base naval i centre de turisme concentrat a l’illa d’Uljanik Bisbat catòlic Antiga colònia romana Pietas Iulia , la població fou successivament possessió dels bizantins 539 i dels francs 788 i capital del marquesat d’Ístria Després pertangué a Venècia 1150, a Àustria 1850 i a Itàlia 1920 i fou incorporada a Iugoslàvia el 1947
mas d’en Portes
Masia
Enclavament
Enclavament i masia del municipi de Guissona (Segarra), entre els de Torrefeta i Florejacs i els Plans de Sió.
riera de Sanaüja
Riera
Afluent del Llobregós que neix al Solsonès, entre la serra de Torregassa i el pla del Boix, dins el terme d’Olius; fa de límit entre els termes de Llobera i de Pinell; entra a la Segarra per Lloberola (Biosca); a Sallent rep per la dreta el riu de Sallent i, després de passar per Sanaüja, desemboca al seu col·lector per la dreta, dins el terme de Vilanova de l’Aguda.
Salona
Ciutat antiga
Antiga colònia de la Dalmàcia (prop de l’actual llogaret de Solin, a la República de Croàcia), centre de convenis mercantils entre els elements indígenes, els colonitzadors grecs i els comerciants romans.
Durant l’Imperi, fou capital de la província romana de la Dalmàcia Comunicada amb les mines de ferro de Bòsnia, el seu port tingué un tràfic comercial molt gran Seu d’una antiga comunitat cristiana, que adquirí un notable desenvolupament, fou envaïda al s VII pels àvars i després pels eslaus