Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
la Tallada
![](/sites/default/files/media/FOTO/A057863.jpg)
El poble de Tallada és situat a l’extrem meridional del terme de Sant Guim de Freixenet
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), dins l’antic terme de Freixenet de Segarra, damunt l’altiplà que separa les aigües de l’Anoia i del riu d’Ondara, al voltant de l’església parroquial de Sant Martí.
El castell de la Tallada és esmentat ja el 1193
Sant Antolí
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Sant_Antoli.jpg)
Aspecte de l'església de Sant Antolí
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Ribera d'Ondara (Segarra), és situat a les ribes del riu d’Ondara.
És format per dos nuclis El més antic, el poble de Sant Antolí, s’estén per una costa a la ribera esquerra del riu d’Ondara, i és format per uns carrerons, que algun temps foren tancats per dos portals L’antiga església parroquial de Sant Antolí o Antoní, que s’ha anat restaurant, és al cim Conserva a l’esquerra de l’edifici la construcció romànica a la dreta s’obriren dues grans arcades per fer-hi un eixample amb la construcció gòtica, que des del segle XV o poc abans es convertí en la nau principal Allargant la part romànica s’hi afegí durant el segle XVIII la capella de Sant Isidre, les…
Oltènia
Geografia històrica
Regió històrica de Romania, anomenada Petita Valàquia, és a dir, la part de la Valàquia a l’W de l’Olt.
Políticament comprèn els judeţi d’Olt, Vîlcea, Dolj, Gorj i Mehedinţi, i fisiogràficament és constituïda, al N, pels contraforts dels Alps de Transsilvània i, al S, per la plana del Danubi El seu centre és Craiova
monts Bihor
Massís
Massís de Romania, és el sector més elevat dels monts Apuseni, situats entre els rius Repede (Ràpid) i Alb (Blanc).
L’altitud mitjana és de 1 800 m i culminen al mont Cucurbǎta, de 1 848 m
Florejacs
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100068.jpg)
Florejacs
© Fototeca.cat
Poble
Poble (491 m alt.) del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), és aturonat entre els barrancs del Joncar i de Gravet, tributaris del Sió.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria És esmentat ja el 1083 Al s XII és esmentat el castell de Florejacs El terme de Florejacs fou unit el 1972 al de Torrefeta amb el nom oficial de Torreflor L’antic terme comprenia, a més, el poble i castell de les Sitges, els pobles de Palou de Sanaüja, Gra, Granollers de Segarra, Selvanera, la Morana i Sant Martí de la Morana, els antics termes de Vantalada i Nial, l’antic santuari de Tauladella i el terme, separat, de les Cases de la Serra amb la casa i l’església de Pujol
Fluvià
Barri
Barri, un dels tres en què es divideix la vila de Guissona (Segarra).
Biosca
Biosca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra, a la vall del Llobregós, riu que limita el terme al sud; la riera de Biosca, que neix sota Sant Pere Sasserra, és afluent seu per l’esquerra.
Situació i presentació El terme municipal de Biosca, amb una extensió de 66,21 km 2 , és situat a l’extrem de tramuntana de la comarca, al límit amb el Solsonès Limita al N amb els municipis solsonencs de Pinell de Solsonès i Llobera de Solsonès, a l’E amb Torà, al S amb Massoteres i a l’W amb Sanaüja A la vall del Llobregós, aquest riu fa de límit SW amb el municipi de Massoteres tot el terme és al vessant dret del riu La part septentrional del terme és travessada per una gran fondalada que forma la riera de Sanaüja i que passa pel N del castell de Lloberola Sota Sant Pere…
Vergós de Cervera
Poble
Poble del municipi de Cervera (Segarra), situat a llevant de la ciutat, a la dreta del riu d’Ondara (l’aigua del qual és aprofitada per a regar l’horta de Vergós).
La seva església parroquial Sant Salvador és esmentada ja l’any 1131 l’actual edifici és del s XVI
Espona
Masia
Masia i antic terme del municipi de Massoteres (Segarra), a l’est del poble; és esmentat ja el 1024.
santuari del Camí
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Santuari_Cami_Granyena.jpg)
El Santuari del Camí
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Santuari
Santuari del municipi de Granyena de Segarra (Segarra) on és venerada la imatge de la Mare de Déu del Camí.
Hom hi celebra, el dijous següent del 8 de setembre, l’anomenada festa del Capítol Pertanyia a l’orde de l’Hospital
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina