Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Jura
Serralada
Serralada d’uns 250 km que des del Roine va fins al Rin travessant el NW de Suïssa.
Amb aspecte general d’altiplà, presenta amples plegaments calcaris que coincideixen amb l’estructura de les muntanyes i les valls L’altitud màxima és la Crêt de la Neige 1 723 m, a Suïssa
la Rabassa

Església de Sant Cristòfol de la Rabassa
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (amb l’antiga quadra de Palamós) del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), dins l’antic terme de Freixenet de Segarra.
És situat a 721 m alt, damunt l’altiplà que separa les riberes de Cervera i de Sió, vora la línia del ferrocarril de Lleida, a ponent de Sant Guim de la Rabassa La seva església dedicada a sant Cristòfol depèn de la parròquia de Freixenet
Appenzell
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa, dividit des del 1597 en els subcantons d’ Appenzell-Ausser-Rhoden
i Appenzell-Inner-Rhoden
.
Constituït per un altiplà, dominat pel massís de Säntis 2 502 m, té una economia basada en la ramaderia, les indústries que en deriven i el turisme El cantó fou incorporat a la Confederació Helvètica el 1513, però fou dividit per tal de separar les regions que havien acceptat la reforma protestant Ausser-Rhoden i les que romanien catòliques Inner-Rhoden La població és de parla alemanya
ribera de Sió
Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).
Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada
Lucerna
Divisió administrativa
Cantó de la Suïssa central.
La capital és Lucerna S'estén per la zona de contacte dels Alps amb el Mittelland Continuació de l’altiplà bernès, constitueix una regió de turons morènics i muntanyes mitjanes, amb profundes valls planes tributàries de l’Aare, i inclou una part del llac dels Quatre Cantons, fins al de Baldegg L’Entlebuch, a l’extrem sud del cantó, que correspon a l’alta vall de l’Emme, és una regió alpina La població, de llengua alemanya, assoleix una densitat superior a la mitjana del país 222 h/km 2 est 1993 es concentra, en més d’un 50%, a l’aglomeració de la capital La relativa moderació del…
Vaud
Divisió administrativa
Cantó del SW de Suïssa.
La capital és Lausana Comprèn l’extrem meridional de l’altiplà suís, o Mittelland, des de la riba nord del llac Léman fins a la riba del llac de Neuchâtel inclou també, a l’W, el vessant sud-oriental del Jura, i a l’E els Prealps massís de Lesl Diablerets, 3 246 m i l’alta vall de la Saar La població de llengua francesa i de confessió predominantment protestant assoleix una densitat superior a la mitjana del país 185,3 h/km 2 est 1994 i es concentra principalment a la riba del llac de Ginebra, on hi ha Lausana —que tota sola ja concentra el 31% de la població—, i també els nuclis…
Amorós
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra) situat a l’altiplà que separa les conques del Sió i de l’Anoia.
Palou de Sanaüja

Vista del campanar de torre de l’església de Sant Ponç de Palou
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), situat a 517 m alt., damunt l’altiplà que separa les riberes del Llobregós i de Sió.
La seva església parroquial és dedicada a sant Ponç i a sant Florenci Pertanyia a la jurisdicció del bisbe d’Urgell
Montlleó

Vista del llogaret de Montleó
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), aturonat (706 m alt.) en un contrafort meridional de l’altiplà que separa les riberes de Sió i de Cervera.
De la seva església parroquial Santa Maria depenen les de Pomar, Briançó i els Hostalets
Friburg
Vista de la ciutat de Friburg
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del cantó de Friburg, a l’est de Suïssa, sobre l’altiplà que separa els Alps de Friburg del llac de Morat (Murtensee) i de la plana de Vaud.
Emplaçada en un alt esperó rocallós vorejat per un meandre del Saane Sarine La part antiga Bourg, que conserva característiques típiques medievals, és sobre la mateixa vora convexa del riu, on era més fàcil la defensa, mentre que la part moderna s’ha construït sobre les terrasses fluvials, on era més factible l’establiment de comunicacions El nucli primitiu conté els barris de la Planche i Auge L’expansió urbana produïda des de la segona meitat del s XIX ha creat nous barris pels turons de Gambach, Châtelet i Pérolles Friburg és el centre intellectual catòlic de Suïssa L’ensenyament és…