Resultats de la cerca
Es mostren 813 resultats
monestir de Sant Ramon
monestir de Sant Ramon de Portell
© Fototeca.cat
Convent
Convent mercedari, situat al poble de Sant Ramon
(Segarra).
Una antiga tradició feia néixer a Portell, antic cap del terme, sant Ramon Nonat El convent mercedari es fundà vers el 1245, després que Guerau, prior de l’església de Solsona, concedís la propietat de l’església de Sant Nicolau, existent en el dit lloc, a Pere Nolasc, mestre de l’orde mercedari La tradició vol que es traslladés al convent el cos de Sant Ramon, i l’augment de devoció al sant fou causa de l’ampliació del convent els anys 1597 i 1625 i que el general de l’orde Pedro de Salazar el 1675 iniciés la construcció del gran convent i església, anunciats pomposament com l’…
golf de Sant Jordi
Golf marí
Entrant de la costa del Principat originat per la inflexió que ha produït el desenvolupament del delta de l’Ebre en el sector de la costa comprès entre el coll de Balaguer i l’antic castell de Sant Jordi d'Alfama (que li ha donat nom) i la desembocadura de l’Ebre (actualment l’illa de Buda i el cap de Tortosa).
El fons del golf és format per la badia de l’Ampolla a l’inici del delta i el port del Fangar format al flanc del delta pel creixement de la península sorrenca del Canalot
Rubió de Cervera
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi d’Estaràs (Segarra), vora el Sió.
Depèn de la parròquia de Gàver
golf de Roses
Badia de Roses
© Fototeca.cat
Golf marí
Golf de la costa de l’Alt Empordà, obert entre la península del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca.
L’Oligocè que arriba fins a Figueres és recobert des d’aquesta ciutat a la mar pels alluvions de la Muga i del Fluvià, que desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries que ocupa tot l’interior del golf, a 3 km un de l’altre Havia estat una zona pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus en un principi d’arròs en bona part Té una obertura de 15 km 18 a l’interior i una profunditat de 7 km Antic lloc obert a les relacions marítimes les poblacions gregues de Rodes a la badia de Roses i d’Empúries establertes als dos extrems del golf han estat succeïdes…
Rodell
Antic poble
Antic poble del municipi de Talavera (Segarra), anomenat antigament Bordell, damunt la serra que separa la ribera de Cervera de la vall de l’Anoia.
La font de Bordell és una de les que originen el riu d’Ondara
Palou de Sanaüja
Vista del campanar de torre de l’església de Sant Ponç de Palou
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), situat a 517 m alt., damunt l’altiplà que separa les riberes del Llobregós i de Sió.
La seva església parroquial és dedicada a sant Ponç i a sant Florenci Pertanyia a la jurisdicció del bisbe d’Urgell
mas d’en Portes
Masia
Enclavament
Enclavament i masia del municipi de Guissona (Segarra), entre els de Torrefeta i Florejacs i els Plans de Sió.
riera de Sanaüja
Riera
Afluent del Llobregós que neix al Solsonès, entre la serra de Torregassa i el pla del Boix, dins el terme d’Olius; fa de límit entre els termes de Llobera i de Pinell; entra a la Segarra per Lloberola (Biosca); a Sallent rep per la dreta el riu de Sallent i, després de passar per Sanaüja, desemboca al seu col·lector per la dreta, dins el terme de Vilanova de l’Aguda.
Queràs
Llogaret
Llogaret del municipi de Cervera (Segarra), al N del terme,dins l’antic terme de la Prenyanosa.
Al s XIX formà un municipi amb Tudela