Resultats de la cerca
Es mostren 800 resultats
la Prenyanosa
Poble
Poble del municipi de Cervera (Segarra), situat en un coster a l’esquerra del Sió.
L’església parroquial és dedicada a sant Miquel El lloc és esmentat ja el 1024 amb Malgrat, fou de jurisdicció eclesiàstica i passà a la del bisbat de Solsona Al s XIV intentà, també amb Malgrat, d’esdevenir carrer de Cervera Formà municipi independent fins l’any 1972 L’antic terme comprenia també els pobles de Malgrat, Castellnou d’Oluja, la Cardosa en un enclavament, les caseries de Tudela i Queràs
mas d’en Portes
Masia
Enclavament
Enclavament i masia del municipi de Guissona (Segarra), entre els de Torrefeta i Florejacs i els Plans de Sió.
Portell
Poble
Poble del municipi de Sant Ramon (Segarra), situat a 663 m alt., al cim dels altiplans que separen les riberes de Sió i del Llobregós.
La seva parròquia és dedicada a sant Jaume Fou el cap del municipi fins el 1970, que, unit al municipi de la Manresana, es traslladà la capitalitat a Sant Ramon, poble del terme sorgit al voltant del monestir mercenari dedicat a sant Ramon Nonat, que la tradició fa fill de Portell
Pomar

Antiga església de Sant Pau, que concentrava el poblet de Pomar, a Ribera d’Ondara (Segarra)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), establert en un tossal (589 m alt.), a la dreta del riu d’Ondara.
La seva església Sant Pau depenia de la parròquia de Montlleó Era de la senyoria del comte d’Erill
el Pla
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Pla, conegut també amb el nom de Sant Pelegrí, dins el municipi de Biosca (Solsonès), al S de la vila, vora la carretera de Guissona.
convent del Pla
Convent
Antic convent augustinià del municipi de Sanaüja (Segarra), situat al pla, 1 km al S de la vila.
Era un antic santuari marià la Mare de Déu del Pla , conegut des del segle XIII, que el 1655 fou cedit als augustinians, els quals hi residiren fins a l’exclaustració 1835 El convent actual fou reedificat al voltant del 1773, igual que l’església, ambdós de tipus barroc neoclàssic L’església continua la seva funció de santuari hi ha un aplec molt concorregut el 9 de setembre
coll de Piteu
Collada
Coll de l’antic camí de Cervera a Solsona, dins el terme de Biosca (Solsonès), al límit amb els termes de Llanera i de Llobera.
Pelagalls

Vista de la façana principal de l'església de Sant Esteve de Pelagalls
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (411 m alt.) del municipi dels Plans de Sió (Segarra), al S del poble de les Pallargues, a l’esquerra del Sió.
De la seva església parroquial Sant Esteve depenen Sisteró , Golonor i Queralt de Meca És un edifici romànic tardà, on destaca la portada oberta al mur de ponent formada per tres arquivoltes sobre columnes monolítiques amb llurs capitells Cada extrem de les arquivoltes reposa sobre una columna, excepte l’arquivolta exterior, que ho fa sobre dues parelles de columnes Al centre hi ha un timpà semicircular sostingut per dues cartelles, que presenta temes escultòrics en baix relleu Al segle XIX formà el municipi de Pelagalls i Sisteró
Pavia
Poble
Poble del municipi de Talavera (Segarra), al N del terme, a l’antic camí de Cervera a Santa Coloma de Queralt.
La seva església Santa Creu depèn de la parròquia de Civit
Palouet

Façana principal de l’església de Sant Jaume de Palouet
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Massoteres (Segarra), vora el límit amb el de Torà (Solsonès), al vessant septentrional de les costes de Palou (637 m alt.), que separa la vall del Llobregós del pla de Guissona.
La seva església parroquial Sant Jaume depèn de Talteüll