Resultats de la cerca
Es mostren 800 resultats
vegueria de Tàrrega
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (4.272 h [1718]), a l’Urgell, que comprenia l’extrem occidental de l’antic comtat i bisbat d’Osona, des de Montcortès, Granyanella (aquest, de la Segarra) i el Talladell fins a Golmés, Fondarella (aquests, al Segrià), el Palau d’Anglesola, Mollerussa, Miralcamp i Sidamon, a més de la riba dreta de la vall del riu Corb (l’Ametlla —a la Segarra—, Guimerà i Sant Martí de Maldà), Bellver de Sió, a la ribera de Sió, i, en ple pla d’Urgell, encara, la Figuerosa, Altet, Claravalls, Tornabous, Barbens, Ivars d’Urgell, Vallverd, el Bullidor, Boldú, Linyola i el Poal (aquests dos, a la Noguera).
El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Tàrrega fou incorporada al corregiment de Lleida, dins el qual constituí l' alcaldia major de Tàrrega
Altadill
Església de Sant Salvador d'Altadill
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret i antiga quadra a l’extrem N del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra) format per una casa anomenada Altadill, l’església de Sant Salvador i diverses masies més disseminades, situades a l’extrem septentrional del terme.
Puig-oriol
Cim de Puig-oriol (entre l'Anoia i el Solsonès)
© Isidre Suñé
Cim
Cim de 571 m de la serra de Cellers, entre els municipis de Castellfollit de Riubregós (Anoia) i Torà (Solsonès).