Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Sant Guim de la Rabassa
Vista general del poble de Sant Guim de la Rabassa
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), dins l’antic terme de Freixenet de Segarra.
És situat a la capçalera de la riera de Freixenet, a l’est de la Rabassa La seva església depèn de la parròquia de Freixenet L’antic castell de Sant Guim és esmentat ja el 1018, domini, més tard, de la família Caldery
Ratera
Caseria
Caseria del municipi dels Plans de Sió (Segarra), situat a la dreta del Sió, prop de Concabella.
És situat a la dreta del Sió, prop de Concabella El lloc pertangué al capítol de la collegiata de Guissona Prop del riu hi ha l’antic castell de Ratera o castell menor de Concabella , que esdevingué molí dit el molí de Concabella , obra del 1530 vers el 1950 fou adquirit i refet per l’arquitecte Joaquim Vilaseca i Rivera
Malgrat
Vista general de l’església de Santa Maria de Malgrat, prop del poble de Malgrat (Cervera, Segarra)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cervera, dins l’antic terme de la Prenyanosa (Segarra), situat a la dreta de la ribera de Sió, davant el cap del municipi.
L’església de Santa Maria, esmentada ja el 1104, és d’origen romànic, però molt restaurada és sufragània de la de Sant Miquel de Prenyanosa Damunt el poble hi ha, aturonades, les restes de l’antic castell de Malgrat , esmentat ja el 1078 dins la marca de Berga, que fou possessió de Santa Maria de Solsona
serra de Cantallops
Serra
Elevació muntanyosa (895 m) al límit dels altiplans de la Segarra amb la Conca de Barberà, entre els torrents de Saladern i de Forès.
Prop del cim hi ha el llogaret de Sabella de l’Abadiat
Gàver
Vista de l'església de Santa Maria de Gàver
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble amb població disseminada del municipi d’Estaràs (Segarra), a la dreta del Sió, aigua amunt del cap del municipi.
De fet, hom considera que el Sió neix prop d’aquest lloc, a la font de Gàver , d’on parteix la séquia del Sió L’església parroquial és dedicada a santa Maria
Cellers
Poble
Poble del municipi de Torà (Solsonès), a la vall de Cellers, drenada pel torrent de Cellers, afluent per l’esquerra de la riera de Llanera.
De la seva església parroquial de Sant Martí depèn la de Sant Serni de Llanera Prop seu hi ha les restes del monestir benedictí de Cellers Fins l’any 1968 pertangué al municipi de Llanera de Solsonès
Talteüll
Poble
Poble del municipi de Massoteres (Segarra), al N del terme, prop de la riba esquerra del Llobregós.
La seva església parroquial Sant Pere depèn de la de Palou de Torà el 1014 és esmentat el castell de Talteüll
Rubinat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), al S del poble de Sant Pere dels Arquells.
De la seva església parroquial Santa Maria depèn la de Llindars Al peu del poble hi ha diverses fonts d’aigua clorosulfatada que conté sulfat sòdic, emprada tradicionalment com a purgant, que fou comercialitzada per diversos establiments fins a mitjan s XX aigua de Rubinat Prop d’aquest lloc tingué lloc la batalla de Rubinat durant la guerra contra Joan II
marca de Berga
Nom que prengué el sector de la Segarra adquirit pels comtes de Berga i de Cerdanya, dins la primera meitat del s XI, a la frontera amb els musulmans.
Formava una estreta franja des de Castellfollit de Riubregós, el Portell, Pujalt, Ferran, Gàver i les Oluges, fins prop de Tàrrega, limitada al nord i al sud pels comtats d’Urgell i d’Osona-Manresa aquests dos units a Barcelona El 1058, el comte Ramon Guifré de Cerdanya cedí al comte de Barcelona l’expansió de la seva marca més enllà de les Oluges