Resultats de la cerca

Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada

Situació i presentació El terme municipal dels Plans de Sió, de 55,89 km 2 , limita al NE amb un enclavament de Guissona Mas d’en Porta i el municipi de Torrefeta i Florejacs l’abraça pel N i l’E Al SE limita amb Cervera, al S amb Granyanella, al SW i W amb Tàrrega Urgell i a l’W ho fa amb Ossó de Sió també de l’Urgell L’antic municipi de les Pallargues, de 29,8 km 2 , s’estenia per la vall mitjana del Sió, en forma allargassada, des del tossal de Caplloc 489 m al N, fins al barranc de Sant Gili, al S, travessat de llevant a ponent pel Sió El 1974 li fou agregat el…

És situat a la dreta del Sió, prop de Concabella El lloc pertangué al capítol de la collegiata de Guissona Prop del riu hi ha l’antic castell de Ratera o castell menor de Concabella , que esdevingué molí dit el molí de Concabella , obra del 1530 vers el 1950 fou adquirit i refet per l’arquitecte Joaquim Vilaseca i Rivera

De fet, hom considera que el Sió neix prop d’aquest lloc, a la font de Gàver , d’on parteix la séquia del Sió L’església parroquial és dedicada a santa Maria

Situació i presentació El municipi d’Estaràs, de 20,94 km 2 , limita amb els municipis de Sant Ramon NW i W, Ivorra per un petit tram i Castellfollit de Riubregós aquest darrer de l’Anoia al sector septentrional, amb els de Pujalt Anoia i Sant Guim de Freixenet a l’E al S amb Ribera d’Ondara, i a l’W amb Cervera SW i les Oluges El límit municipal d’Estaràs amb el de Sant Ramon arriba fins al poble de Sant Ramon, de tal manera que un petit sector d’aquest queda dins del terme d’Estaràs El territori d’Estaràs és situat entre els plans de Sant Guim de Freixenet al S i els de Sant Ramon al N, i…

És situat a 721 m alt, damunt l’altiplà que separa les riberes de Cervera i de Sió, vora la línia del ferrocarril de Lleida, a ponent de Sant Guim de la Rabassa La seva església dedicada a sant Cristòfol depèn de la parròquia de Freixenet

L’antiga església parroquial Santa Maria de Sisteró o Santa Maria del Bell Vilar, dependent després de la de Pelagalls, és als afores i es venera la Mare de Déu de Bellvilar Fou renovada vers el 1752 Té una portalada amb grans dovelles

L’església parroquial Santa Maria depèn de la de les Pallargues

L’església parroquial de l’Assumpció, erròniament anomenada de Sant Bartomeu, és d’època barroca, amb el campanar modern hi depenen les esglésies de l’Aranyó i Muller A la plaça que conserva com a monument l’antiga creu de terme amb el capitell original amb les figures dels dotze apòstols Celebra la festa major el 24 d’agost, per Sant Bartomeu, que n’és el patró, i la festa del Roser per la segona Pasqua Berenguer de Brocard, deixà en el seu testament de l’any 1093 el castell d’Hostafrancs al seu germà Pere mentre visqués, i després al capítol d’Urgell, que el posseí fins a la desamortització…