Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Queràs
Llogaret
Llogaret del municipi de Cervera (Segarra), al N del terme,dins l’antic terme de la Prenyanosa.
Al s XIX formà un municipi amb Tudela
baronia de Biosca
Història
Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Biosca (Segarra) i que a mitjan s XVI pertanyia als Camporrells.
El 1709 passà als Delpàs, i al s XIX als Iglésies
Granollers de Segarra
Vista de l'església de Sant Jaume de Granollers
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), al N del terme, a la vall del Llobregós.
L’església Sant Jaume depenia de Selvanera, poble amb el qual formà un municipi al segle XIX
el Llor
Vista del poble del Llor
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), situat a 522 m alt., a l’W del poble, al cim d’un tossal entre la plana de Guissona i la vall del Sió.
De la seva església parroquial Sant Julià depenen el Far i Castellmeià, amb els quals formà un municipi al s XIX
Bellmunt de Segarra
El poble de Bellmunt de Segarra
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Talavera (Segarra), aturonat a 794 m d’altitud, a la partió d’aigües del riu d’Ondara i de l’Anoia, entre la Panadella i Santa Fe de Montfred.
Fins al començament del s XIX fou de la jurisdicció del monestir de Montserrat L’església parroquial de Sant Pere tenia annexa la de Sant Jaume de Rocamora
Tudela
Llogaret
Llogaret del municipi de Cervera (Segarra), dins l’antic terme de la Prenyanosa, vora el límit amb el de Torrefeta i Florejacs.
És centrat en l’església romànica de Sant Miquel de Tudela 540 m alt El lloc és esmentat ja el 1099 Al s XIX formà ajuntament juntament amb Queràs
Golonor
Masia
Masia i antiga quadra del municipi dels Plans de Sió (Segarra), a l’esquerra del Sió, aigua amunt de Sisteró.
El mas, del segle XIX, té una església dedicada a Sant Salvador, dependent de Pelagalls En època medieval el topònim Golonor designava un antic castell, ben documentat des del segle XI
Palamós
Aspecte de les ruïnes de l'església de Sant Joan de Palamós
© Patrimonifunerari.cat
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), situat a la ribera de Cervera, al peu de la serra de Montlleó.
Al s XIX formà un municipi amb el poble de la Rabassa, de la parròquia del qual depenia la seva església de Sant Joan Pertanyia a la jurisdicció del marquès de Benavent
Sant Martí de la Morana
Poble
Poble (551 m alt.) del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), entre Gra i la Morana .
L’església Santa Maria depèn de la de Guissona El lloc és esmentat el 1099 la senyoria pertanyia a la collegiata de Guissona Al s XIX formà un municipi amb la quadra de Nial actualment del municipi de Guissona
Pallerols
Vista de l'església de Santa Jaume de Pallerols
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Talavera (Segarra) que forma un sol nucli amb Ondara.
És a l’extrem septentrional del municipi, a la dreta del riu d’Ondara De la seva església parroquial Sant Jaume depèn la de Montfar Era de la jurisdicció del comte d’Erill Al segle XIX formà un municipi amb Civit