Resultats de la cerca

A la costa, entre el port de Dénia i la punta de Sant Nicolau , s’obre el racó de Sant Nicolau , davant el qual s’estén el banc o placer de Sant Nicolau o del Racó

L’església de Sant Julià existia ja el 961 al segle XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura L’edifici, amb elements preromànics, es reconstruí al segle XII i s’amplià al segle XVII Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola

El castell fou destruït pels anglesos durant la guerra del Francès

De l’antic convent romanen escasses restes, i la tradició assenyala algunes coves veïnes com a lloc on feien penitència els dotze primers frares També ha estat dit que prop seu, al cap de Sant Martí, hi hagué el primitiu monestir Servità La comunitat de jerònims de Xàbia fou capturada pels pirates el 1386 i els seus frares foren venuts com a esclaus a Bugia El 1388, el duc de Gandia els rescatà i els oferí aixopluc a Cotalba Safor, on fundaren el monestir de Sant Jeroni de Cotalba

La capital és Santiago del Estero És limitada al N per les províncies de Salta i el Chaco, a l’E per aquesta última i Santa Fe, al S per la de Córdoba, i a l’W per les de Tucumán i Catamarca Fisiogràficament pertany a la regió del Chaco, excepte a l’extrem occidental, que està en contacte amb els contraforts de la serralada preandina Clima tropical càlid i sec Els rius principals són el Salado i el Sali, entre els quals hi ha la zona més explotada agrícolament cotó, alfals, blat de moro, blat, explotació forestal La ramaderia és important Escasses vies de comunicació Poblament rural

És situada a 181 m sobre el nivell del mar, a la vora dreta del riu Dulce El seu desenvolupament econòmic és escàs, a causa de la seva situació geogràfica i de la manca de vies de comunicació És el centre comercial de la província Indústries tèxtils i de cuir

L’església, sufragània de la parròquia de Tona, existia ja el 968 i fou anomenada primitivament Sant Cugat de Coll-sa-sima El 1828 s’uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s’obtingué el 1897 L’església és romànica, mutilada en la part de l’absis i amb capelles del segle XVII formant creuer Ha estat restaurada modernament 1974-76 S'hi venera també sant Pere Màrtir hom hi fa l’aplec el 29 d’abril

Constitueix un abrupte esperó rocallós del Montgó, extrem NE de les serralades Subbètiques, en el qual hi ha activa una superfície d’abrasió marina a 200 m A 163 m alt, damunt el promontori, hi ha el far de Sant Antoni L’antiga ermita de Sant Antoni fou erigida el 1373 per la penitent Caterina Bas a l’indret conegut actualment per la cova de la Bassota

Durà fins a l’exclaustració del 1835, després de la qual s’arruïnà i el solar fou convertit en un calvari públic