Resultats de la cerca
Es mostren 1921 resultats
Sant Salvador d’Horta
Capçalera de Sant Salvador d’Horta
© Fototeca.cat
Convent
Nom popular del convent franciscà de Santa Maria dels Àngels
, aixecat sota el puig de Sant Salvador
(755 m), que s’alça a l’E del nucli urbà d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Fou fundat pels conventuals el 1543 i transformat en casa de recollectes el 1576 L’església és un edifici gòtic tardà, precedit d’un atri i ampliat amb capelles laterals al s XVII a la dreta de l’església s’estén l’antic convent i claustre El convent esdevingué famós pel fet d’haver-hi residit Salvador d’Horta A vint-i-cinc minuts del convent, a la part septentrional del puig, hi ha la cova i la font de Sant Salvador Entorn al convent es veuen encara les restes de les antigues ermites de Sant Pau, Sant Onofre, Sant Antoni i Santa Bàrbara, on residien antigament frares fent vida eremítica El…
Sant Julià d’Úixols
Vista de l’ermita de Sant Julià d’Úixols (Castellterçol)
© C.I.C. - Moià
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Castellterçol (Moianès), al S del terme, prop dels límits amb Granera i Gallifa.
L’església de Sant Julià existia ja el 961 al segle XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura L’edifici, amb elements preromànics, es reconstruí al segle XII i s’amplià al segle XVII Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola
Sant Cugat de Gavadons
Vista exterior de l’església de Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina)
© C.I.C. - Moià
Antic poble
Antic poble del municipi de Collsuspina (Moianès), situat dalt la serralada de ponent de la plana de Vic, a 1.008 m alt..
L’església, sufragània de la parròquia de Tona, existia ja el 968 i fou anomenada primitivament Sant Cugat de Coll-sa-sima El 1828 s’uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s’obtingué el 1897 L’església és romànica, mutilada en la part de l’absis i amb capelles del segle XVII formant creuer Ha estat restaurada modernament 1974-76 S'hi venera també sant Pere Màrtir hom hi fa l’aplec el 29 d’abril
Los Roques
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar de les Antilles, a Veneçuela.
Constitueixen una dependència federal de Veneçuela, al nord de Caracas En nombre de 365, són illes petites i baixes la principal és el Gran Roque, 1,7 km 2 i en gran majoria deshabitades Dipòsits de guano i de sal
puig Rodó
Cim
Cim (1.056 m alt.) culminant de la serra que separa pel NE l’altiplà del Moianès de la plana de Vic, dins el terme de Moià (Moianès).
serra de Roca-sitjana
Serra
Alineació muntanyosa (835 m) del Moianès (Castellcir), al límit amb Osona (Sant Martí de Centelles), al S de Sauva Negra.
península de Paria
Península
Península al NE de Veneçuela, a l’estat de Sucre, davant l’illa de Trinitat, de la qual la separa el braç de mar de Bocas del Dragón.
Té 120 km de llarg i marca la part septentrional del golf de Paria
golf de Paria
Badia
Petit mar insular d’Amèrica del Sud, de 160 km de llarg i 65 d’ample, entre l’illa de Trinitat, a l’E, la península de Paria, al N, i la costa de Veneçuela, al SW.
L’aigua hi té poca fondària, i el port més important és Port-of-Spain, a Trinitat
Paraguanà
Península
Península de Veneçuela, al Carib, a l’estat de Falcón, unida al continent per un istme estret.
L’escassa pluviositat dificulta els conreus Bestiar cabrum Refineries de petroli a Piedras i Punta Cardón