Resultats de la cerca
Es mostren 2796 resultats
Sant Julià d’Úixols
Vista de l’ermita de Sant Julià d’Úixols (Castellterçol)
© C.I.C. - Moià
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Castellterçol (Moianès), al S del terme, prop dels límits amb Granera i Gallifa.
L’església de Sant Julià existia ja el 961 al segle XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura L’edifici, amb elements preromànics, es reconstruí al segle XII i s’amplià al segle XVII Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola
Sant Cugat de Gavadons
Vista exterior de l’església de Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina)
© C.I.C. - Moià
Antic poble
Antic poble del municipi de Collsuspina (Moianès), situat dalt la serralada de ponent de la plana de Vic, a 1.008 m alt..
L’església, sufragània de la parròquia de Tona, existia ja el 968 i fou anomenada primitivament Sant Cugat de Coll-sa-sima El 1828 s’uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s’obtingué el 1897 L’església és romànica, mutilada en la part de l’absis i amb capelles del segle XVII formant creuer Ha estat restaurada modernament 1974-76 S'hi venera també sant Pere Màrtir hom hi fa l’aplec el 29 d’abril
puig Rodó
Cim
Cim (1.056 m alt.) culminant de la serra que separa pel NE l’altiplà del Moianès de la plana de Vic, dins el terme de Moià (Moianès).
Rocina
Despoblat
Despoblat del municipi de Bolulla (Marina Baixa), del qual ja era annex el 1534.
Era lloc de moriscs tenia 16 focs el 1563 El 1574 ja no és esmentat
serra de Roca-sitjana
Serra
Alineació muntanyosa (835 m) del Moianès (Castellcir), al límit amb Osona (Sant Martí de Centelles), al S de Sauva Negra.
Parelles
Caseria
Caseria del municipi de Tàrbena (Marina Baixa), al N de la vila, als vessants de la serra del Carrascar de Parcent.
el Paradís
Caseria
Caseria i zona residencial del municipi de la Vila Joiosa (Marina Baixa), prop de la costa, al S de la desembocadura del riu de Sella, on s’estén la platja del Paradís, que ha esdevingut un petit nucli turístic.
Papaloapán
Riu
Riu de Mèxic (440 km de longitud i 45 700 km2 de conca).
Neix a les muntanyes de l’estat d’Oaxaca, penetra a l’estat de Veracruz i desemboca a la llacuna de Tequiapán, que comunica amb la mar per la restinga d’Alvarado
Pánuco
Riu
Riu de Mèxic (520 km).
Neix a la regió endorreica de la conca de Mèxic, travessa la regió muntanyosa de San Luis de Potosí i desguassa al golf de Mèxic, prop de Tampico Durant el seu trajecte rep diversos noms Salado, Salto, Tepeji, Tula, Moctezuma