Resultats de la cerca

Una pista forestal, que va a Montjoia i a Moià des del trencall del Mas la Granoia, permet d’accedir-hi L’església existia el 939, quan fou unida temporalment a Moià, però era parròquia independent ja el 1063 El 1110 fou renovat i consagrat el nou edifici, dit també Sant Pere de Vilalta  L’edifici actual fou construït el 1763, aprofitant part dels antics murs romànics i la torre campanar, que és bàsicament una edificació de la fi de l’època romànica L’església ha estat transformada diferents vegades Forma un petit barri amb la rectoria i el Can Nespler Formà una quadra, amb…

Juntament amb Copán, Palenque i Tikal, fou un dels principals centres polítics i culturals de l’imperi antic, però, per motius desconeguts, fou abandonada el 668 Els itzàs emigraren cap al sud-oest i fundaren una nova capital, Chakanputun Quan els tolteques envaïren les terres maies ~940, els itzàs s’establiren novament a Chichén Itzá 964 S'inicià aleshores una nova florida de la cultura maia imperi nou, amb fortes influències tolteques El 1004 Chichén Itzá, Uxmal i Mayapán formaren la Confederació o Lliga de Mayapán, sota la qual es desenvolupà una època de gran esplendor de la civilització…

Situació i presentació El terme de Collsuspina, que la demarcació territorial del 1936 assignà a la comarca d’Osona, s’estén al llarg de la serra que tanca per ponent la plana de Vic Limita al N i al NE amb els municipis osonencs de Muntanyola i Tona, respectivament a l’E i al SE amb Balenyà Osona al S amb Castellcir, i a l’W amb Moià Collsuspina és un terme essencialment muntanyós, format geològicament durant el període terciari El port o coll de la Pollosa 920 m és l’únic pas entre el Moianès i Osona El terme sobrepassa els 1000 m en la petita serralada de la part N, que va de la Caseta de…

Situació i presentació Termeneja al nord amb Castellcir i el terme osonenc de Sant Martí de Centelles, a ponent amb el Figueró i Montmany el Vallès Oriental, al sud amb Bigues i Riells del Fai i Sant Feliu de Codines Vallès Oriental i a llevant amb Castellterçol Morfològicament es poden distingir dos sectors ben diferenciats el de la parròquia de Sant Quirze i el de l’antiga parròquia de Sant Pere de Bertí, molt vinculada amb Sant Martí de Centelles Osona Cadascun d’aquests sectors té una geografia i unes característiques diferents, malgrat la seva unió municipal a partir del 1840 El sector…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Sant Quirze Safaja S-SE i Castellterçol W, i els osonencs de Sant Martí de Centelles, Centelles, Balenyà E i, al N, amb els també moianesos de Collsuspina i Moià Hi ha encara un altre sector del terme separat d’aquest nucli compacte, situat a l’extrem NW de la comarca, i que forma un enclavament entre els municipis de Moià N, Monistrol de Calders W i Castellterçol S-SE, que és el format per l’antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, unida a Castellcir el 1845 La vall de la riera de Tenes o de Castellcir es forma al nord del terme amb el…