Resultats de la cerca

Barrancs com Lo Ballesta, Lo Quesada i El Espartal s’aboquen a la canyada de Lo Siñerio, afluent del Río Nacimiento El barranc de Fayona, que vessa a les salines que no toquen el terme per un delta, correspon a un sector planenc per sota dels 100 m sobre el nivell de la mar, per on passa un canal de Regs de Llevant, el qual assorteix unes 300 ha de regadiu hortalisses i llimoneres L’any 1900 el terme, molt esquifit, tenia 1 313 h, que serien 1 416 el 1930 i 2 164 el 1960 El poble 3 852 h agl 2006 90 m alt és en un creuer de camins que enllacen Bigastre, Benijòfar, la costa, el Pilar i un…

L’església de Sant Julià existia ja el 961 al segle XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura L’edifici, amb elements preromànics, es reconstruí al segle XII i s’amplià al segle XVII Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola

Depenia del convent d’Oriola i existia ja el 1419 A l’església de Montserrat d’Oriola hi havia una confraria de Sant Genís, que consta entre el 1419 i el 1693, els membres de la qual es comprometien a acudir amb armes i cavalls a defensar aquest convent quan era atacat pels pirates nord-africans Fou sempre una possessió i filial del monestir de la ciutat d’Oriola, i hi residien pocs religiosos

El terme, en forma de diàbolo, conté a l’W i al S els rodals baixos de La Huerta, El Prado i Candelas, travessats pels assarbs de Enmedio i de La Culebrina, resultat de la bonificació feta pel cardenal Belluga al s XVIII resta el residu de la llacuna d’El Hondo de Ambroz Al NE s’alça el Molar 76 m alt, cenyit pels canals de regadiu d’El Progrés i Regs de Llevant Ha estat l’últim reducte de l’arrossar meridional 263 ha el 1950, ara ja desaparegut Els conreus, a part un magre secà d’ordi, se centren en el regadiu 1 400 ha de carxofes, melons, patates, tomàquets, etc El poble 9 267 h agl 2006 4…

L’església, sufragània de la parròquia de Tona, existia ja el 968 i fou anomenada primitivament Sant Cugat de Coll-sa-sima El 1828 s’uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s’obtingué el 1897 L’església és romànica, mutilada en la part de l’absis i amb capelles del segle XVII formant creuer Ha estat restaurada modernament 1974-76 S'hi venera també sant Pere Màrtir hom hi fa l’aplec el 29 d’abril

Eclesiàsticament depengué fins al s XVIII de la parròquia del Salvador de la ciutat actualment constitueix una parròquia separada

És considerada la ciutat més antiga dels EUA Al segle XVIII restà gairebé despoblada, però el 1768 s’hi establiren cent deu famílies menorquines, a més d’alguns grecs i italians Els colons conservaren la llengua catalana —coneguda per la resta dels habitants de Florida amb el nom de mahonese — fins al primer terç del segle XX el filòleg Hugo Schuchardt publicà el 1906 diverses cançons populars catalanes que hi foren recollides al segle anterior, i el 1940 hom enregistrà encara un disc amb una cançó menorquina Cançó de les formatjades d’aquesta procedència

Neix al vessant S del mont Shasta i, després de travessar la Gran Vall Central, passa per la ciutat homònima, conflueix amb el San Joaquín i desguassa a la badia de San Francisco Té com a afluent principal el Pit

És port fluvial i centre d’una regió agrícola Nus ferroviari i centre comercial, l’activitat industrial és dedicada a la transformació dels productes agrícoles indústries sucreres, lleteres, de conserves, a la metallúrgia, a la informàtica i a l’aeronàutica Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior California State University Sacramento, fundada el 1947