Resultats de la cerca

Es troba a l’extrem N de la seva demarcació, sobre una serra entre els fondals de la riera de Fontscalents i les rieres que fan de capçalera a la de Castellcir És documentada el 939, sotmesa a Moià, però consta com a parròquia independent des del 956 i en les primeres llistes parroquials del bisbat de Vic dels segles XI i XII La seva demarcació s’estenia també pels actuals municipis de Moià i dels Hostalets de Balenyà Va absorbir l’antiga parròquia de Santa Eugènia del Gomar Moià L’església és un edifici romànic s XI-XII d’una nau amb una torre campanar del segle XII, que fou ampliada amb…

La millor manera d’accedir-hi és per Avinyó La vella església parroquial de Sant Joan d’Oló s’aixecava sobre un turonet, prop del Mas Armenteres, a tocar de la riera d’Oló era un edifici romànic, del qual resten els murs, sense volta, que mostren arcuacions llombardes i una notable perfecció És documentada des del 1136 i es va abandonar el 1643, quan es va inaugurar la nova església dalt del pla Celebra la festa major el primer diumenge d’agost Sant Joan Nou, com se'n diu popularment, va erigir-se a uns vint-i-cinc minuts vers el SE de l’antiga capella romànica de Santa Creu de la Plana ,…

La capella de Santa Eugènia del Gomar és documentada des de l’any 951, igual que el propietari rural Gomar, que va donar el nom al mas, que és situat a ponent i proper a la carretera de Manresa a Vic, gairebé a tocar del límit amb Collsuspina Als segles XI i XII funcionà també com a parròquia dins el terme de Moià Des del segle XIII fou una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Sasserra Fou agregada a la parròquia de Collsuspina el 1878 De la capella de Santa Eugènia del Gomar en resta sencera la capçalera rectangular i murs de la nau que indiquen que era una capella preromànica,…

L’església, sufragània de la parròquia de Tona, existia ja el 968 i fou anomenada primitivament Sant Cugat de Coll-sa-sima El 1828 s’uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s’obtingué el 1897 L’església és romànica, mutilada en la part de l’absis i amb capelles del segle XVII formant creuer Ha estat restaurada modernament 1974-76 S'hi venera també sant Pere Màrtir hom hi fa l’aplec el 29 d’abril

Inclosa l’any 1877 en la parròquia de Sant Feliuet de Terrassola És una de les millors rotondes romàniques de Catalunya, erigida al final del segle XI o al començament del XII És adossada al Mas Vilanova i fou restaurada per J Puig i Cadafalch el 1933

Es un edifici refet al segle XVIII sobre un altre de romànic, construït prop la vila de Cavalls coneguda des del 965, resta abandonada El 1944 es va construir una nova església, d’estil neoromànic, prop de la colònia del Manganell o Jorba, la qual prengué les funcions de parròquia de l’anterior

És un petit llogaret 443 m d’altitud format per un nucli de quatre o cinc cases que formen pinya al volt d’un reduït recinte només obert per llevant, avui deshabitades Estigué vinculat, almenys des del segle XVII, amb la jurisdicció de la Donzell La seva església depenia de la parròquia d’Oliola

Al cim de la vall hi ha l’antic castell de Rocafort, que forma amb la peanya un tot defensiu orientat vers ponent, des d’on és inexpugnable, sense cap mena d’obertura La seva cisterna és excavada a la roca El mateix nom de Rocafort ja suggereix l’existència d’una roca fortificada Per entrar al poble cal seguir un trencall de la carretera de la vall a l’indret on s’embotellen aigües mineromedicinals Passat el pont sobre el Riu Corb, una carretera duu al poble Rocafort, amb un gran desnivell, és circuït de muralles i conserva un dels antics portals La part més antiga s’aixeca sobre…

 Situada a la vora de la riera de Calders, consta de tres naus fabrils, resclosa, canal, turbina i diverses construccions dedicades als habitatges dels treballadors Fou fundada el 1892 per Pere Jorba i Gassó aprofitant el salt d’un vell molí, al gorg del Manganell, prop del mas del mateix nom, raó per la qual de vegades també és anomenada el Manganell La fàbrica tancà el 1981 És nucli principal de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls Calders

L’església de Sant Julià existia ja el 961 al segle XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura L’edifici, amb elements preromànics, es reconstruí al segle XII i s’amplià al segle XVII Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola