Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
la Font Amarga
Enclavament
Enclavament (0,16 km2) del municipi de Xàtiva, entre els de Rotglà i Corbera i d’Estubeny (Costera).
font de les Tàpies
© C.I.C. - Moià
Font
Font del municipi de Calders (Moianès).
Situada prop de la masia de les Tàpies , la qual, en una fondalada del torrent de les Tàpies, té al costat un salt d’aigua d’uns 20-25 m d’altura L’aigua és canalitzada cap a una bassa Hi predomina la vegetació de ribera, entre la qual destaca un pollancre de 40 m d’alçada i diversos plataners És una zona d’esbarjo per als nuclis propers
serrat de Font Joana
Serra
Serra dels municipis de Collsuspina (Moianès), Muntanyola i Tona (Osona).
baronia de la Font de la Figuera
Història
Jurisdicció senyorial posseïda vers el 1348 per Pere Maça de Liçana, senyor de Moixent.
El 1548, per donació, passà als Lladró de Vilanova, barons de Castella, i més tard als Mendoza, ducs de l’Infantado, als Zúñiga, ducs de Béjar, i als comtes d’Albatera Finalment, el 1737, per una concòrdia, passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües
la Fonteta de Sant Lluís
Barri
Barri de València, dins l’antic terme de Russafa, al S de la ciutat, emmarcat per l’actual carretera de València a Alacant, el nou curs del Túria i l’estació de mercaderies del ferrocarril de la Font de Sant Lluís.
Antiga partida rural, hom hi edificà una ermita a Sant Lluís Bertran, que esdevingué vicaria, dependent de la parròquia de Russafa, i el 1902, parròquia independent Hi ha diverses indústries, entre les quals es destaca una de les principals fàbriques de mobles del País Valencià