Resultats de la cerca

L’església de Sant Julià existia ja el 961 al segle XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura L’edifici, amb elements preromànics, es reconstruí al segle XII i s’amplià al segle XVII Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola

L’església, sufragània de la parròquia de Tona, existia ja el 968 i fou anomenada primitivament Sant Cugat de Coll-sa-sima El 1828 s’uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s’obtingué el 1897 L’església és romànica, mutilada en la part de l’absis i amb capelles del segle XVII formant creuer Ha estat restaurada modernament 1974-76 S'hi venera també sant Pere Màrtir hom hi fa l’aplec el 29 d’abril

La masia de la Sala passà a cognomenar l’església de Sant Llogari de Castellet, pròxima

Té l’aspecte d’una casa forta del segle XVI Prop d’aquesta es construí, el 1578, la capella de la Mare de Déu del Remei

Coincideix aproximadament amb la conca mitjana del Xúquer i, a més, un sector de la conca del barranc de Xiva Històricament estigué dividida entre el Regne de València governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer i el de Castella Plana d’Utiel Però la divisió provincial del 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials d’Aiora, Énguera, Requena, Xiva, i part dels d’Alberic i Xelva, refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva els antics d’Énguera i Alberic Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins…

L’extens terme s’estén a banda i banda del riu d’Escalona comprèn també quasi tota la vall del seu afluent el riu Grande, que passa profundament engorjat És accidentat pels contraforts orientals del massís del Caroig Bona part del territori és ocupat per pinedes 3000 ha i matollar 2700 ha L’àrea conreada ocupa la part plana, amb 110 ha de regadiu dedicades a hortalisses i tabac el secà, base de l’economia local, ocupa 1100 ha, de garrofers i oliveres La població ha tingut sempre tendència a l’estancament, i a partir del 1950 s’inicià una forta emigració, primer a Barcelona i després a…

Correspon a la cultura eneolítica un dels estrats més antics ha estat datat pel mètode del carboni 14 el 1980 ± 250 aC L’estrat superior correspon ja a l’edat del bronze Ha estat excavat pel Servei d’Investigació Prehistòrica de València, que conserva els materials al seu Museu de Prehistòria abundants materials de sílex, ceràmica i alguna peça de coure i bronze És un dels més ben documentats d’aquest període als Països Catalans