Resultats de la cerca
Es mostren 2575 resultats
Sant Julià d’Úixols
Vista de l’ermita de Sant Julià d’Úixols (Castellterçol)
© C.I.C. - Moià
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Castellterçol (Moianès), al S del terme, prop dels límits amb Granera i Gallifa.
L’església de Sant Julià existia ja el 961 al segle XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura L’edifici, amb elements preromànics, es reconstruí al segle XII i s’amplià al segle XVII Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola
golf de Sant Jordi
Golf marí
Entrant de la costa del Principat originat per la inflexió que ha produït el desenvolupament del delta de l’Ebre en el sector de la costa comprès entre el coll de Balaguer i l’antic castell de Sant Jordi d'Alfama (que li ha donat nom) i la desembocadura de l’Ebre (actualment l’illa de Buda i el cap de Tortosa).
El fons del golf és format per la badia de l’Ampolla a l’inici del delta i el port del Fangar format al flanc del delta pel creixement de la península sorrenca del Canalot
Sant Cugat de Gavadons
Vista exterior de l’església de Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina)
© C.I.C. - Moià
Antic poble
Antic poble del municipi de Collsuspina (Moianès), situat dalt la serralada de ponent de la plana de Vic, a 1.008 m alt..
L’església, sufragània de la parròquia de Tona, existia ja el 968 i fou anomenada primitivament Sant Cugat de Coll-sa-sima El 1828 s’uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s’obtingué el 1897 L’església és romànica, mutilada en la part de l’absis i amb capelles del segle XVII formant creuer Ha estat restaurada modernament 1974-76 S'hi venera també sant Pere Màrtir hom hi fa l’aplec el 29 d’abril
golf de Roses
Badia de Roses
© Fototeca.cat
Golf marí
Golf de la costa de l’Alt Empordà, obert entre la península del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca.
L’Oligocè que arriba fins a Figueres és recobert des d’aquesta ciutat a la mar pels alluvions de la Muga i del Fluvià, que desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries que ocupa tot l’interior del golf, a 3 km un de l’altre Havia estat una zona pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus en un principi d’arròs en bona part Té una obertura de 15 km 18 a l’interior i una profunditat de 7 km Antic lloc obert a les relacions marítimes les poblacions gregues de Rodes a la badia de Roses i d’Empúries establertes als dos extrems del golf han estat succeïdes…
puig Rodó
Cim
Cim (1.056 m alt.) culminant de la serra que separa pel NE l’altiplà del Moianès de la plana de Vic, dins el terme de Moià (Moianès).
serra de Roca-sitjana
Serra
Alineació muntanyosa (835 m) del Moianès (Castellcir), al límit amb Osona (Sant Martí de Centelles), al S de Sauva Negra.
la Sala
Masia
Antiga masia del municipi de Castellterçol (Moianès), que reemplaçà el castell de Castellet, documentat des del 949.
La masia de la Sala passà a cognomenar l’església de Sant Llogari de Castellet, pròxima
el Saiol Comdal
Aspecte exterior del mas fortificat del Saiol (Moià)
© C.I.C. - Moià
Masia
Masia del municipi de Moià (Moianès), 1 km al S de la vila.
Té l’aspecte d’una casa forta del segle XVI Prop d’aquesta es construí, el 1578, la capella de la Mare de Déu del Remei
Ringkøbing
Divisió administrativa
Amt de Dinamarca.
La capital és Ringkøbing 17 351 h 1995