Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
riera de Calders
Riera de Calders
© C.I.C-Moià
Riera
Riu del Moianès, afluent del Llobregat per l’esquerra.
És format a Monistrol de Calders per la unió de les rieres de Sant Joan i de Marfà o de la Golarda, que drenen l’altiplà del Moianès El seu curs corre encaixat en els materials calcaris i forma nombrosos meandres Després de drenar el terme de Calders, desemboca prop de Navarcles, després de 21,5 km de recorregut
el Moianès

Comarca
Comarca de Catalunya, situada a l’altiplà central català.
La geografia física Cap de comarca, Moià Damunt les margues de l’Eocè i, amb més dificultat, damunt els gresos i les calcàries del mateix Eocè i de l’Oligocè, la riera de Calders i alguns cursos secundaris han excavat una conca d’erosió inclinada suaument de 900 a 600 m cap al Llobregat WSW, que a llevant comprèn un relleu de costa que cau damunt la plana de Vic amb un front que voreja els 1000 m alt, amb relleus culminants al puig Rodó 1057 m, la Montjoia 994 m, el Puigdegollats 1004 m, el puig de l’Oller 1061 m i altres entre Collsuspina i l’Estany NE Els relleus migjornencs que separen…
Granera

Barri de l’Església de Granera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Moianès, al S de la comarca, on una cinglera en retrocés, la serra de Granera, ataca un sector de l'altiplà.
Situació i presentació Limita amb el terme de Castellterçol NE, amb els del Vallès Occidental de Gallifa SE i Sant Llorenç Savall S, amb el terme bagenc de Mura SW i amb el de Monistrol de Calders NW A l’indret anomenat Collet dels Tres Senyors, situat a l’extrem SW del terme, coincideixen tres municipis de tres comarques diferents Moianès, Bages i Vallès Occidental La seva demarcació voreja pel S una petita cinglera, més acusada a la part que termeneja amb Gallifa, que avança i esdevé menys feréstega vers la plataforma estructural del Moianès L’altitud mitjana del terme és de 600 a 800 m Els…
castell de Granera

Vista del castell de Granera
© CIC-Moià
Castell
Antic castell del municipi de Granera (Moianès), situat a 830 metres d'altitud.
En bon estat de conservació, conserva tots els murs del perímetre de muralles i dintre seu les restes d’una capella, d’un gran casal i d’altres edificacions La seva situació, dominant sobre la carenada que marca el límit natural de l’altiplà del Moianès, el fa visible de molt lluny per la banda ponentina Es considerava del comtat de Manresa i era de domini de la casa comtal de Barcelona, que l'infeudà als Balsareny, i d’aquesta passà a la casa vescomtal de Barcelona el 1046 i fins a la fi del segle XII El 1160 estava sota la cura o castlania d’Arnau de Montserrat i el 1170 de…
Castellcir

Cases d’estiueig prop de Castellcir (Moianès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Moianès, al sud-est de l’altiplà que constitueix aquesta comarca.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Sant Quirze Safaja S-SE i Castellterçol W, i els osonencs de Sant Martí de Centelles, Centelles, Balenyà E i, al N, amb els també moianesos de Collsuspina i Moià Hi ha encara un altre sector del terme separat d’aquest nucli compacte, situat a l’extrem NW de la comarca, i que forma un enclavament entre els municipis de Moià N, Monistrol de Calders W i Castellterçol S-SE, que és el format per l’antiga parròquia de SantPere de Marfà, unida a Castellcir el 1845 La vall de la riera de Tenes o de…
alts del Golan
Altiplà
Altiplà de l’extrem SW de Síria, a l’E del Jordà i de la mar de Galilea.
Sota domini turc durant quatre segles, després de la Primera Guerra Mundial passaren al territori de Síria administrat per França Acabada la Segona Guerra Mundial, s’integraren a la República de Síria Fortificats en part per aquesta 1949, foren ocupats per Israel 1967-74 arran de la tercera guerra araboisraeliana i, pel seu valor estratègic, l’estat d’Israel convertí la zona en un contrafort defensiu de primer ordre en el conflicte que manté amb la veïna Síria El 1974 un acord entre Síria i Israel feu que l’ONU hi enviés forces, les quals s’han installat entre les dels dos estats…
puig Rodó
Cim
Cim (1.056 m alt.) culminant de la serra que separa pel NE l’altiplà del Moianès de la plana de Vic, dins el terme de Moià (Moianès).
riera d’Oló
Riera
Afluent, per l’esquerra, de la riera Gavarresa, que neix a l’altiplà del Moianès, al vessant N del puig Rodó, dins el terme de l’Estany (Moianès).
Després de travessar un petit sector del municipi de Muntanyola Osona, passa pels pobles de Sant Feliuet de Terrassola i de Santa Maria d’Oló i per sota del de Sant Joan d’Oló Moianès, i desemboca al seu collector prop de Santa Maria d’Horta
Amman
Ciutat
Capital de Jordània i del muḥāfaẓa homònim, situada al N del país vora el vadi Zerga, al límit occidental de l’altiplà d’Aràbia, que la separa de la depressió de la mar Morta.
Fou escollida com a capital per la seva situació, l’any 1946, en assolir el país la independència respecte a la GranBretanya És el principal centre administratiu, industrial i comercial de Jordània Al costat de la ciutat vella s’ha desenvolupat la ciutat moderna, de caràcter europeu, amb amples avingudes i carrers rectes, vorejats d’alts edificis La ciutat creix actualment d’una forma molt ràpida, a causa, en gran part, de l’arribada de refugiats àrabs procedents d’Israel Les activitats es basen en les manufactures del tabac, tèxtils, alimentàries, del…
Calders

Vista parcial de Calders
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Moianès, a la zona de contacte amb el pla de Bages, a la vall de la riera de Calders.
Situació i presentació Limita al N amb els termes bagencs d’Artés i Avinyó, a l’E amb Moià i Monistrol de Calders, al S amb Talamanca Bages i a l’W amb Navarcles Bages La demarcació de Calders té una disposició allargada Com que el Moianès és un altiplà inclinat vers el Llobregat, l’altitud màxima del terme, 661 m, s’assoleix al sector E, mentre que a l’indret del Llobregat és de 240 m Les seves aigües s’escorren vers la riera de Calders, que es forma a Monistrol de Calders amb les rieres moianeses de la Golarda, o de Marfà, i de Sant Joan i que s’uneix al Llobregat a Navarcles A…