Resultats de la cerca
Es mostren 466 resultats
vegueria de Manresa
Història
Demarcació administrativa de Catalunya, que comprenia bàsicament la comarca del Bages, amb el Moianès i el Lluçanès.
Amb el temps li fou annexada la sotsvegueria de Berga, i el Lluçanès en fou exclòs temporalment, en esdevenir cap d’una sotsvegueria a partir del 1611 El Moianès tingué també caràcter de sotsvegueria, i depengué un quant temps de Barcelona Creada al s XIII, en la delimitació del 1304 comprenia tot el Moianès, fins a Collsuspina, i tot el Lluçanès, fins a Sant Boi de Lluçanès delimitava amb el Berguedà per Puig-reig, i per ponent seguia una línia que anava de Castelltallat a la Molsosa, a la Maçana, sobre Rubió, a Castellfollit, a la Guàrdia i a Montserrat El 1553 tenia 1 819 focs…
el Manganell
Vista del Manganell (Calders)
© C.I.C.-Moià
Masia
Mas del municipi de Calders (Moianès), prop del gorg del mateix nom.
Per la seva proximitat a la Colònia Jorba , aquesta també és anomenada el Manganell
riera de Malrubí
Riera
Afluent de la riera Gavarresa per l’esquerra; neix dins el terme de Moià (Moianès), prop de Sant Feliu de Rodors, serveix de límit entre els termes de Santa Maria d’Oló i de Moià i, després de passar per Artés (Bages), aflueix al seu col·lector.
puig Rodó
Cim
Cim (1.056 m alt.) culminant de la serra que separa pel NE l’altiplà del Moianès de la plana de Vic, dins el terme de Moià (Moianès).
Rodors
Vista del sector de Rodors (Moià)
© C.I.C. - Moià
Església
Antiga parròquia del municipi de Moià (Moianès), al NW del terme, centrada per l’església de Sant Feliu de Rodors, al peu del turó on s’aixequen les ruïnes del castell de Rodors (779 m alt.), a la capçalera de la riera de Malrubí.
Tot el sector NW del terme de Moià va formar segles enrere una jurisdicció pròpia que principalment estigué sotmesa al castell de Rodors Rossedores o Rosedorios els anys 929 i 931 Molt aviat aquest castell va passar al domini directe reial i va ésser regit pels castlans de Clarà Des del 1381 fou de la família Planella, que el continuà senyorejant fins al segle XVII En alliberar-se del domini dels Planella, va formar un terme autònom governat pel sotsveguer de Moianès, fins que entre el 1714 i el 1840 va formar amb Ferrerons i Sant Pere de Marfà una batllia pròpia dita de les…
serra de Roca-sitjana
Serra
Alineació muntanyosa (835 m) del Moianès (Castellcir), al límit amb Osona (Sant Martí de Centelles), al S de Sauva Negra.
la Guàrdia
Vista de l’urbanització de la Guàrdia (Calders)
© C.I.C - Moià
Urbanització
Urbanització del municipi de Calders (Moianès), que pren el nom d’un antic mas.
la Grossa
Vista de la masia la Grossa (Calders)
© C.I.C.-Moià
Església
Masia, documentada a finals del segle XIV, del municipi de Calders (Moianès), en un serrat que domina les valls de Marfà i de Malrubí, vora la carretera de Moià a Manresa on hi ha també l’hostal de la Grossa, que pertany al terme d'Avinyó. Al costat del mas hi ha la capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, construïda el 1843 segons consta a la llinda, que també queda fora del terme de Calders i pertany al terme d’Avinyó.
Granera
Barri de l’Església de Granera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Moianès, al S de la comarca, on una cinglera en retrocés, la serra de Granera, ataca un sector de l'altiplà.
Situació i presentació Limita amb el terme de Castellterçol NE, amb els del Vallès Occidental de Gallifa SE i Sant Llorenç Savall S, amb el terme bagenc de Mura SW i amb el de Monistrol de Calders NW A l’indret anomenat Collet dels Tres Senyors, situat a l’extrem SW del terme, coincideixen tres municipis de tres comarques diferents Moianès, Bages i Vallès Occidental La seva demarcació voreja pel S una petita cinglera, més acusada a la part que termeneja amb Gallifa, que avança i esdevé menys feréstega vers la plataforma estructural del Moianès L’altitud mitjana del terme és de 600 a 800 m Els…