Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
torrent del Gai
Torrent
Curs fluvial de la comarca del Moianès, que neix al terme de Moià i desaguassa al torrent de la Fàbrega, ja dins el municipi de Castellterçol.
Sant Julià d’Úixols

Vista de l’ermita de Sant Julià d’Úixols (Castellterçol)
© C.I.C. - Moià
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Castellterçol (Moianès), al S del terme, prop dels límits amb Granera i Gallifa.
L’església de Sant Julià existia ja el 961 al segle XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura L’edifici, amb elements preromànics, es reconstruí al segle XII i s’amplià al segle XVII Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola
castell de Castellcir
Restes del castell de Castellcir
© CIC-Moià
Castell
Antic castell del municipi de Castellcir (Moianès), situat sobre un esperó rocós d'una petita serra en forma de vaixell anomenat la Popa, sobre la confluència de la riera de Castellcir i el torrent de Centelles.
Les seves edificacions, sense teulades ni sostres són encara imponents i ocupen una àrea d’uns 570 m 2 El conjunt inclou el cos central del castell, al qual s’accedeix per una escala solemne situada a la part N i que dóna a un portal i a l'entrada, amb volta de tipus romànic A prop hi ha l’antiga església de Sant Martí de la Roca Les primeres notícies de Castellcir són de l’any 923 i fan esment del terme que s’anomenava del castell de Tenes Aquest castell de Tenes, recordat per altres documents dels anys 1008 al 1019, degué canviar el nom al principi del segle XI pel de castell Cir o…
Santa Magdalena

Vista exterior de la capella de Santa Magdalena (Moià)
© C.I.C. - Moià
Capella
Capella del municipi de Moià (Moianès), sobre una carena, al SW del terme, al límit del municipi de Marfà (Vallès Oriental).
Prop del mas Serramitja, existia ja al segle XIII i fou refeta al XVIII
la Grossa

Vista de la masia la Grossa (Calders)
© C.I.C.-Moià
Església
Masia i església del municipi de Calders (Moianès), en un serrat que domina les valls de Marfà i de Malrubí, vora la carretera de Moià a Manresa, on hi ha l’hostal de la Grossa, ja en terme d’Avinyó.
Sant Llogari de Castellet
Masia de la Sala de Sant Llogari de Castellet, Castellterçol
© C.I.C -Moià
Església
Antiga església parroquial del municipi de Castellterçol (Moianès), proper a la masia de la Sala, a l’W del terme, a l’esquerra de la riera de Sant Joan (tributària, per l’esquerra, de la riera Golarda).
Abans fou el centre religiós de la demarcació del castell de Castellet Existia ja el 939 sota la protecció de Moià, actuà com a independent entre els segles XI i XV i passà a sufragània de Granera segles XVII El 1670 tenia 5 masos És una església romànica segle XII, amb afegitons tardans, i ara sense culte Església de Sant Llogari de Castellet, Castellterçol © CIC -Moià
Sant Feliuet de Terrassola
Sant Feliuet de Terrassola
© C.I.C-Moià
Poble
Poble del municipi de Santa Maria d’Oló, Moianès.
Primitivament formà una única entitat amb el terme de l’Estany, i entre el 1780 i el 1851 formà una batllia pròpia, que s’integrà en el terme del castell d’Oló o de Santa Maria d’Oló, del qual ja depenia en les èpoques dels dominis senyorials L’església parroquial de Sant Feliu de Terrassola és documentada ja l’any 927 i va ser la parròquia de tot el sector de Sant Feliuet i l’Estany, fins que fou absorbida pel monestir el 1086 Des d’aleshores, el seu sacerdot, amb el títol de monjo, es va considerar sempre un comunitari de l’Estany Va recuperar la seva independència el 1816, tot i que el…
Sant Cugat de Gavadons

Vista exterior de l’església de Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina)
© C.I.C. - Moià
Antic poble
Antic poble del municipi de Collsuspina (Moianès), situat dalt la serralada de ponent de la plana de Vic, a 1.008 m alt..
L’església, sufragània de la parròquia de Tona, existia ja el 968 i fou anomenada primitivament Sant Cugat de Coll-sa-sima El 1828 s’uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s’obtingué el 1897 L’església és romànica, mutilada en la part de l’absis i amb capelles del segle XVII formant creuer Ha estat restaurada modernament 1974-76 S'hi venera també sant Pere Màrtir hom hi fa l’aplec el 29 d’abril
el Clascar

Aspecte del Clascar (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C. - Moià
Història
Antiga domus (castell de Bertí entre els segles X i XII, anomenat de Clascar ja al segle XIV) que pertanyia als barons de Centelles, situada damunt els cingles de Bertí, dins la parròquia de Sant Pere de Bertí i el municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
Esdevingut masia, l’edifici dels segles XV o XVI fou transformat al començament del segle XX en un castell fantasiós, mitjançant l’afegit d’elements arquitectònics de procedència variada Hom ha construït una urbanització vora seu
sotsvegueria de Moianès

Vista de la sots-vegueria de Moianès
© C.I.C - Moià
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia els termes de Moià, Rodors, Ferrerons, Marfà, Calders, Monistrol de Calders, Viladecavalls, Santa Coloma Sasserra i Castellar (Castellterçol, Granera i l’Estany n’eren exclosos i Collsuspina no en formà mai part).
Ja des del 1202 hom troba en funcions un veguer de Moià, que administrava justícia independentment dels castlans del terme del castell de Clarà, que l’envoltava El 1285 és testimoniat un sotsveguer , però no consta el terme de la sotsvegueria, que el 1305 es considerava encara inclosa en la vegueria de Bages Després d’una sèrie de vendes i d’empenyoraments 1289-1384 la sotsvegueria de Moianès obtingué una certa independència, confirmada per Joan I el 1393, quan concedí a Moià el dret de carreratge de Barcelona el 1394 el rei decretà que la sotsvegueria de Moià i del Moianès fos sotmesa a la…