Resultats de la cerca

La geografia física Cap de comarca,  Moià Damunt les margues de l’Eocè i, amb més dificultat, damunt els gresos i les calcàries del mateix Eocè i de l’Oligocè, la riera de Calders i alguns cursos secundaris han excavat una conca d’erosió inclinada suaument de 900 a 600 m cap al Llobregat WSW, que a llevant comprèn un relleu de costa que cau damunt la plana de Vic amb un front que voreja els 1000 m alt, amb relleus culminants al puig Rodó 1057 m, la Montjoia 994 m, el Puigdegollats 1004 m, el puig de l’Oller 1061 m i altres entre Collsuspina i l’Estany NE Els relleus migjornencs que separen…

El castell de Clarà mostra encara les seves abundants ruïnes i torre mig partida prop del Mas Coromines, on és ben visible la capella de Sant Andreu Els seus antics senyors, els Clarà i els Rocafort, dominaven sobre la major part del terme segles XI-XIII fins que foren desbancats pel llinatge dels Planella Els primers documents del segle X parlen d’un castell de Moià, que ben aviat desapareix de la documentació aquestes mencions o bé es refereixen a una primitiva fortificació situada a l’indret de la vila, desapareguda, o bé és una manera arcaica de designar el castell i terme de Clarà Els…

Pren el nom de la masia homònima situada, a ponent, al peu de la muntanya

Situada prop de la masia de les Tàpies , la qual, en una fondalada del torrent de les Tàpies, té al costat un salt d’aigua d’uns 20-25 m d’altura L’aigua és canalitzada cap a una bassa Hi predomina la vegetació de ribera, entre la qual destaca un pollancre de 40 m d’alçada i diversos plataners És una zona d’esbarjo per als nuclis propers

Està situada en el barri de l’Església, actual cap del municipi La primitiva església fou renovada al segle XIII, ampliada el 1613 i la seva transformació es completà el 1774 segons la data del portal de migdia Tot i conservar murs del segle XIII, forma un conjunt de poc valor arquitectònic Li fa costat la rectoria i un edifici modern fet per a escola pública Prop seu hi ha l’edifici de l’ajuntament

Situada a la vora de la riera de Calders, consta de tres naus fabrils, resclosa, canal, turbina i diverses construccions dedicades als habitatges dels treballadors Fou fundada el 1892 per Pere Jorba i Gassó aprofitant el salt d’un vell molí, al gorg del Manganell, prop del mas del mateix nom, raó per la qual de vegades també és anomenada el Manganell La fàbrica tancà el 1981 És nucli principal de la parròquia de SantPere de Viladecavalls Calders

Situada a l’entrada dels nuclis que formen Granera, al seu costat es va erigir el cementiri parroquial 1892 Aquesta capella conserva un magnífic absis romànic, amb decoració llombarda, i dintre seu té restes força esvaïdes d’unes pintures romàniques molt rústegues, fetes amb mangra i ocre, que representen el Crist Pantocràtor i quatre àngels entorn de la màndorla que l’envolta Fou construïda al segle XI en un alou donat a Santa Cecília de Montserrat el 971 La capella estigué en ruïnes i abandonada des del 1940, fins que es restaurà totalment i es retornà al culte el 5 de setembre de 1976

Les seves edificacions, sense teulades ni sostres són encara imponents i ocupen una àrea d’uns 570 m 2 El conjunt inclou el cos central del castell, al qual s’accedeix per una escala solemne situada a la part N i que dóna a un portal i a l'entrada, amb volta de tipus romànic A prop hi ha l’antiga església de Sant Martí de la Roca Les primeres notícies de Castellcir són de l’any 923 i fan esment del terme que s’anomenava del castell de Tenes Aquest castell de Tenes, recordat per altres documents dels anys 1008 al 1019, degué canviar el nom al principi del segle XI pel de castell Cir o…