Resultats de la cerca
Es mostren 1024 resultats
Saint Andrews
Ciutat
Ciutat d’Escòcia, Gran Bretanya, a la regió de Fife, a la costa oriental.
Centre de vacances Té la universitat més antiga d’Escòcia University of Saint Andrews, fundada el 1411 Era bisbat el 908 i arquebisbat el 1472 suprimit el 1560 i traslladat a Edimburg Ruïnes de la vella catedral 1318 i moltes mansions dels s XVI i XVII
Roxburgh
Geografia històrica
Antic comtat d’Escòcia.
La capital era Newtown Saint Boswells
Dependència Ross
Territori no independent
Territori de l’Antàrtida que constitueix una dependència de Nova Zelanda des de l’any 1923.
S'estén entre els meridians 160° E a 150° W, al sud del parallel 60° S en una superfície de 414400 km 2 i 330000 km 2 de glaç permanent ice-shelf Comprèn la mar de Ross, part de la Terra Victòria regió costanera i el sector proper al pol L’any 1957 una expedició dirigida per sir Edmund Hillary hi establí una base i l’any 1958 una altra expedició neozelandesa dirigida pel mateix Hillary arribà al pol sud Entre el 1957 i el 1979 hom dugué a terme una gran tasca cartogràfica i d’exploració
mar de Ross
Mar
Mar de l’oceà Antàrtic entre el cap Adare —Terra de Victòria (W)— i el cap Colbeck —península d’Eduard VII (E)—.
Limitada al S per la barrera de Ross i l’ inlandsis del mateix nom Prop de la barrera, a l’ illa de Ross 793 km 2 , hi ha el volcà Erebus 3794 m A l’octubre del 2016 vint-i-quatre estats incloent-hi la Xina, Rússia i els Estats Units i la Unió Europea arribaren a un acord per a prohibir la pesca comercial a la mar de Ross durant trenta-cinc anys Amb un total d’1,5 milions de quilòmetres quadrats, esdevenia l’àrea protegida marina més gran del món És especialment rica en espècies de cetacis, pingüins i ocells marins, i presenta una gran concentració de nutrients i de krill
barrera de Ross
Regió
Part anterior d’un gran inlandsis
del continent antàrtic situada al llarg del paral·lel 78° S aproximadament.
Forma com una enorme muralla de gran llargada —uns quants centenars de quilòmetres— i gruix considerable Fou descobert per James Clark Ross
Pentland Firth
Estret marí
Braç de mar que separa la costa nord d’Escòcia de les illes Òrcades i uneix la mar del Nord amb l’oceà Atlàntic.
Té 23 km de llarg i de 10 a 13 d’ample
cadena Penina
Serralada
Serralada de la Gran Bretanya que constitueix l’espina dorsal del nord d’Anglaterra.
S'estén entre els Cheviot Hills al N i els Midlands al S, i és formada per una sèrie d’altiplans calcaris, inclinats vers l’E i fracturats a l’W, i que culmina al Gross Fell 893m Als seus vessants oriental i occidental es troben les conques hulleres de Yorkshire i Lancashire
Papua
Geografia històrica
Nom de l’antiga colònia australiana de Nova Guinea (1906). El 1949, la seva unió a l’antiga possessió alemanya de Nova Guinea (administrada per Austràlia des del 1921) donà lloc al territori de Papua Nova Guinea, que el 1975 esdevingué estat independent..
Papua Nova Guinea
Agricultor de Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…