Resultats de la cerca
Es mostren 5063 resultats
Elgin
Aspectes de les ruïnes de la catedral d’Elgin (Escòcia)
© Vicenç Barbero
Ciutat
Capital del comtat de Moray (Escòcia).
Hi destaca les ruïnes de la catedral de la Sagrada Trinitat s XIII
castell d’Eilean Donnan
Vista del castell d’Eilean Donnan (Escòcia)
© Vicenç Barbero
Castell
Castell situat en una illa homònima sobre el llac Duich, al NW d’Escòcia.
Construït al segle XIII, fou restaurat entre el 1912 i el 1932
castell de Dunnottar
Vista del castell de Dunnottar (Escòcia)
© Vicenç Barbero
Castell
Castell medieval en ruïnes, emplaçat sobre un penya-segat rocallós a la costa NE d’Escòcia, uns 3 km al S d’Stonehaven.
Datat als segles XIV i XV, és probable que ja existís abans una important fortalesa al mateix lloc La seva situació li permeté desenvolupar un paper estratègic en el control de les rutes de transport d’Escòcia, tant per mar com per terra El castell té una planta en forma de L
Glamis
Vista del castell de Glamis (Escòcia)
© Vicenç Barbero
Localitat
Localitat d’Angus (Escòcia).
Hi ha el castell de Glamis, on passà la seva infància la reina mare d’Anglaterra Elisabet
castell de Tornamira
Antic castell de Tornamira, ara important pairalia d’Oristà (Lluçanès)
© Fototeca.cat
Masia
Antic castell, avui masia, del municipi d’Oristà (Lluçanès), que centrà una bona part de la jurisdicció de l’antic castell d’Oristà.
Es troba al N del terme, sobre la riera Gavarresa Esmentat des de la fi del segle XI, passà aviat als Montcada, sota el domini dels quals estigué fins el 1353, que el comprà Ramon de Peguera, senyor d’Olost En tingueren el domini útil els cavallers Tornamira, notables als segles XIII i XIV Vers el 1476 el lloc es redimí dels Peguera i passà a ésser domini reial, sotmès al veguer de Vic El castell ja consta com a mas el 1666 l’edificació actual fou construïda el 1763, però té incloses dues antigues torres i una part de murs antics
Tocantins
Riu
Riu del Brasil, que segueix una direcció general S-N (2.640 km).
Neix a l’estat de Goiás, a uns 120 km a l’W de Brasília, vessant nord d’un sector tabular Dues terceres parts del seu trajecte les recorre al llarg del sector central de l’estat homònim La part final forma la frontera occidental amb l’estat de Maranhão Després de desviar-se uns 100 km cap a l’W, rep el seu afluent més important, l’Araguaia, i recupera l’orientació S-N fins a la confluència amb el Rio Pará de l’estuari de l’ Amazones Poc després, deixa Belém a la riba dreta i forma, en desembocar a l’Atlàntic, la badia de Marajó És poc navegable a causa de l’abundància de cascades i ràpids
Tietê
Riu
Riu del Brasil, afluent del Paraná (1120 km de llargada i 70990 km2 de conca).
Neix a la serra do Mar, es dirigeix a l’W i desemboca al Paraná Situat a l’estat de São Paulo, fou una via de penetració a l’interior del país a l’època colonial
Teresina
Ciutat
Capital de l’estat de Piauí, Brasil, a la riba dreta del riu Parnaíba.
Centre comercial i mercat agrícola, hi ha també indústries alimentàries i tèxtils, i és arquebisbat catòlic
Tay
Riu
Riu d’Escòcia (190 km).
Neix a les muntanyes Grampianes, passa per Perth i desguassa en estuari a la mar del Nord, prop de Dundee