Resultats de la cerca
Es mostren 6269 resultats
Saint Andrews
Ciutat
Ciutat d’Escòcia, Gran Bretanya, a la regió de Fife, a la costa oriental.
Centre de vacances Té la universitat més antiga d’Escòcia University of Saint Andrews, fundada el 1411 Era bisbat el 908 i arquebisbat el 1472 suprimit el 1560 i traslladat a Edimburg Ruïnes de la vella catedral 1318 i moltes mansions dels s XVI i XVII
Ruwenzori
Massís
Massís de l’Àfrica oriental, al límit entre Uganda i la República Democràtica del Congo, amb els llacs Albert al N i Eduard al S.
Té una longitud de 120 km Els cims més alts són el Margherita 5 119 m i l’Alexandra 5 100 m
Roxburgh
Geografia històrica
Antic comtat d’Escòcia.
La capital era Newtown Saint Boswells
Pentland Firth
Estret marí
Braç de mar que separa la costa nord d’Escòcia de les illes Òrcades i uneix la mar del Nord amb l’oceà Atlàntic.
Té 23 km de llarg i de 10 a 13 d’ample
cadena Penina
Serralada
Serralada de la Gran Bretanya que constitueix l’espina dorsal del nord d’Anglaterra.
S'estén entre els Cheviot Hills al N i els Midlands al S, i és formada per una sèrie d’altiplans calcaris, inclinats vers l’E i fracturats a l’W, i que culmina al Gross Fell 893m Als seus vessants oriental i occidental es troben les conques hulleres de Yorkshire i Lancashire
Ripon Falls
Cascada
Saltant (de 148 m d’alçada i 174,3 m d’amplada) del Nil Victoria, al SE d’Uganda.
Descobert el 1862 per John Speke La construcció de la presa a Owen Falls l’ha inundat
Porsangerfjord
Fiord
El fiord més gran de Noruega, a l’E del cap Nord.
Amb una amplada de 10 a 20 km, es fica 123 km terra endins
Galloway
Regió
Regió del SW d’Escòcia, Gran Bretanya, a l’W del riu Nith.
El terreny és format per esquists i gresos del Silurià-Ordovicià, afectats per l’erosió glacial quaternària Sota la influència dels vents atlàntics, els hiverns són temperats i els estius frescs les precipitacions són molt abundants més de 1 500 mm anuals La vegetació és de landa La ramaderia d’ovins és l’activitat econòmica més destacada Els principals nuclis urbans són Wigtown, Kirkcudbright, Drumfis i Stranraer Durant l’alta edat mitjana constituí un regne, que s’uní a Escòcia el 1160