Resultats de la cerca

La geografia física El relleu El tret més acusat és el contrast violent entre el país andí, a l’oest, amb una altitud mitjana superior a 3000 m, i les terres baixes i càlides de l’est l’Oriente, que no ultrapassen una mitjana de 200 m d’altitud Aquestes terres baixes formen un vast conjunt de planes llanos , petits relleus i àrees inundades una bona part de l’any bañados Bé que l’Oriente representa un 70% de la superfície del país, és una regió mal coneguda i escassament habitada, de manera que Bolívia pot ésser definida, de fet, com un país andí el 87% de la població habita al sector…

La geografia País molt muntanyós, hom hi distingeix tres sectors una depressió central, que travessa el país de N a S —del golf d’Hondures al de Fonseca—, formada per materials volcànics recents i pels millors sòls de conreu, i dos sectors muntanyosos, un a cada costat d’aquesta depressió a l’occidental, format per materials antics, hom troba les altituds màximes del país El clima, tropical, varia segons l’altitud Té una estació seca, o d’estiu, i una altra d’humida, o d’hivern Les pluges oscillen entre 676 i 2883 mm anuals Hom distingeix les tierras calientes , amb temperatures mitjanes…

La geografia El país forma part de l’altiplà somaloetiòpic, que acaba al N en un vorell abrupte parallel a la costa i a l’E en una vasta plana litoral Aquest vorell muntanyós és constituït per la serralada de Golis i els monts Ogo, que culminen en el Surud Ad 2408, el cim més alt del país Les costes, pobres en rades, són baixes, arenoses i rectilínies a l’oceà Índic i rocalloses les del golf d’Aden fins al cap Guardafui Clima molt calorós, amb poca oscillació tèrmica estacional i diürna i una escassa pluviositat menys de 250 mm Les muntanyes del Hawd, regades pel monsó del NE, reben més…

La geografia física La part més gran del país és formada per un extens altiplà, nucli central, que té una altitud mitjana de 1000 a 1400 m i que correspon a una antiga superfície d’erosió que nivellà l’antic sòcol precambrià Aquest altiplà és limitat a l’E per la regió costanera de l’Índic, de formació sedimentària i menys alta, i a l’W per l’enfonsament tectònic del Rift Valley, l’eix del qual constitueix la frontera occidental de Tanzània, que és ocupat pels llacs de Tanganyika, Nyasa i Rukwa els dos primers, autèntics mars interiors El N és també banyat per un altre mar interior, el llac…

La geografia física Les serralades de l’Iran es divideixen, a partir del nucli muntanyós d’Armènia, en dos sistemes de direcció NW-SE i amb unes altituds de més de 3000 m el que voreja la costa de la mar Càspia d’W a E, amb l’Elburz Demāvand, 5670 m, que es perllonga cap a l’E per les muntanyes de Khorāsān, i el que parteix de l’E de la depressió del llac Urmia i forma una sèrie de serralades, el Zagros, que a través del Kurdistan es dirigeixen cap al S i voregen l’altiplà interior A l’E, les muntanyes del N i del S s’uneixen per una sèrie de grups muntanyosos poc elevats Paisatge a la regió…

La geografia Bèlgica és dividida en tres regions naturals l’alta Bèlgica, la Bèlgica mitjana i la baixa Bèlgica L’alta Bèlgica és situada al sud-est de l’estat i és constituïda pel massís de les Ardenes, bloc hercinià format per gresos, calcàries i esquists paleozoics que fou erosionat i posteriorment remogut pels moviments alpins la seva altitud oscilla, en general, entre 300 i 400 m, i té el punt culminant de Bèlgica, la Baraque Michel, de 692 m a l’extrem meridional, els sediments secundaris han afaiçonat un paisatge que recorda el de la Lorena francesa Al nord de la línia Sambre-Mosa s’…