Resultats de la cerca

Centre agrícola fruita, blat, ordi, vi i ramader Adoberies Aeroport Museu d’arqueologia

Centre administratiu i comercial, té universitat Somali National University, fundada el 1969 i escoles superiors i aeroport internacional Conquerida pels anglesos el 1941, del 1950 al 1960 any de la independència del país fou capital de l’administració fiduciària italiana

Situada al desert d’Atacama, de clima tropical sec Nucli agrícola, industrial alimentació, automòbils, electrodomèstics, comercial exporta coure, tungstè, sofre, bòrax, estany, petroli, cuirs i llana i pesquer Nus de comunicacions ferrocarril, aeroport internacional, carretera Panamericana, port franc Disputada entre Perú i Xile, fou atribuïda a aquest darrer l’any 1929

Port del nord de l’illa, al Canal de Chacao , per on exporta fusta per a la construcció i patates Pesqueries Aeroport Centre turístic Fundada l’any 1768 per Carles de Beranguer, governador de Chiloé amb el nom de San Carlos de Chiloé, des de l’any 1834 porta el nom d’Ancud

És el centre comercial internacional d’Atacama i port d’exportació de les regions mineres del nord de Xile i Bolívia coure, nitrats, sofre, argent i altres minerals les indústries locals són, en general, derivades de la mineria refineries de nitrats i sofre, sabó, pintures És també un nus de comunicacions ferrocarril i carreteres cap a Bolívia, l’Argentina i la resta del país Aeroport internacional a Cerro Moreno Universitat

Centre comercial plomes d’estruç, encens, mirra, pells, vori, ovelles, les seves fires —d’octubre a març—, molt concorregudes pels nòmades, fan augmentar considerablement la població L’àrea europea de la ciutat és vorejada per una d’indígena formada per cabanes Nus de comunicacions port, aeroport, carretera a Hargeysa Base aeronaval Fundada probablement pels Ptolemeus d’Egipte, fou possessió dels àrabs des del segle X El 1875 passà sota el domini egipci, i el 1884 sota el dels anglesos, com a capital de la Somàlia britànica Els italians l’ocuparen durant la Segona Guerra Mundial, del 1940 al…

El creixement demogràfic ha estat notable la població, que a començament del s XX era d’uns 55 000 h, es duplicà en 50 anys i continuà augmentant, sobretot a l’àrea metropolitana la ciutat forma una conurbació amb Talcahuano, i esdevé, així, la tercera aglomeració més important del territori Centre administratiu i comercial port i aeroport i arquebisbat Centre d’ensenyament superior Universidad de Bío Bío, fundada el 1981, i Universidad de Concepción, el 1919 Fou fundada el 1550 per Pedro de Valdivia, que l’anomenà Concepción del Nuevo Extremo Destruïda unes quantes vegades per…

És al centre del país, al peu dels Andes, a la vora del riu Mapocho, a mig camí entre el Nord i el Sud, a la zona de contacte entre el Xile miner i el Xile agrícola i prop del port de Valparaíso El nucli històric es troba situat sobre el turó de Santa Lucía, el centre del qual correspon a la Plaza de Armas S'hi ha desenvolupat al voltant la ciutat moderna, que conserva l’antiga estructura geomètrica de pla rectangular, i on s’han obert àmplies avingudes, entre les quals es destaca la de l’Alameda Els barris populars i industrials es localitzen al SSW i al N, mentre que vers l’E…

La geografia El país forma part de l’altiplà somaloetiòpic, que acaba al N en un vorell abrupte parallel a la costa i a l’E en una vasta plana litoral Aquest vorell muntanyós és constituït per la serralada de Golis i els monts Ogo, que culminen en el Surud Ad 2408, el cim més alt del país Les costes, pobres en rades, són baixes, arenoses i rectilínies a l’oceà Índic i rocalloses les del golf d’Aden fins al cap Guardafui Clima molt calorós, amb poca oscillació tèrmica estacional i diürna i una escassa pluviositat menys de 250 mm Les muntanyes del Hawd, regades pel monsó del NE, reben més…

La geografia física El relleu i la geologia Hom ha parlat sovint del caràcter insular de Xile Efectivament, el país és envoltat per la mar, la muntanya i el desert es pot parlar, doncs, d’una illa o, millor dit, amb els seus 4000 km de llargada, d’una espècie de subcontinent reduït a la seva façana marítima i gairebé desproveït de zona interior, ja que l’amplada mitjana és de 200 km Hom distingeix a Xile tres unitats de relleu d’una gran importància a l’E la serralada dels Andes, a l’W la serralada de la Costa, i enmig d’ambdues, la Depressió Longitudinal Durant l’era terciària es produïren…