Resultats de la cerca
Es mostren 1500 resultats
Rotterdam

Aspecte de la ciutat de Rotterdam
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat d’Holanda Meridional, Països Baixos.
Situada a banda i banda del Nieuwe Maas, al s del Sheur, on s’obre el canal Nieuwe Waterweg, forma part de l’organisme públic i administratiu Rijnmond Primer port mundial quant al tonatge anual de mercaderies embarcades, és, després d’Amsterdam, la segona ciutat dels Països Baixos L’ampliació i l’adaptació del port a les exigències de la navegació marítima moderna han estat la causa d’annexions de municipis circumdants, com Katendrecht, Delfshaven, Hoek van Holland, etc El nucli antic de la ciutat original és delimitat pel Nieuwe Maas i per algunes rondes actuals Coolsingel, Schiedamsesingel…
Roosendaal en Nispen
Ciutat
Ciutat de la província del Brabant Septentrional, Països Baixos, prop de la frontera belga.
Centre industrial, fabrica mobles, raspalls, paper i articles de goma
Roermond

Església a Roermond
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat de la província de Limburg, als Països Baixos, a la confluència del Rur amb el Mosa.
Fabricació d’armes i mercat de productes agrícoles El nucli antic de la ciutat és del s XII i té, com a edificis notables, la catedral s XIII i l’església de Sant Cristòfor s XV
Panevėžys
Ciutat
Ciutat de Lituània, a les vores del riu Nevežys.
Important nus de comunicacions, té indústries tèxtils, de compressors, del vidre, etc
cova de Las Palomas
Cova
Cova natural del municipi de Millars (Canal de Navarrés), oberta en terres de tipus càrstic, amb estalactites i estalagmites.
Prússia Oriental
Geografia històrica
Província de l’antic regne de Prússia.
Comprenia el litoral bàltic entre el Vístula i el Nemunas, tenia com a capital Königsberg i, aproximadament, corresponia als dominis de l’orde Teutònic, que el 1525, en secularitzar-se l’orde, havien constituït un ducat hereditari a favor d’Albert de Brandenburg Durant la Segona Guerra Mundial la major part de la seva població, d’ètnia i cultura germàniques, fou evacuada a la fi del conflicte, la conferència de Potsdam 1945 n'atribuí la part nord a la Unió Soviètica i el sector meridional a Polònia
Rijswijk
Ciutat
Ciutat de la província d’Holanda Meridional, Països Baixos, a la zona d’expansió de la Haia.
Indústries mecàniques, elèctriques i alimentàries explotacions petrolieres des del 1953 Té aeroport
Rheden
Ciutat
Ciutat de la província de Gelderland, Països Baixos.
Té fàbriques de maquinària, de productes alimentaris i d’elaboració de tabacs
regió de Requena
Regió ponentina del País Valencià, de parla castellana, que comprèn la Canal de Navarrés, la Foia de Bunyol, la Plana d’Utiel i la Vall de Cofrents.
Coincideix aproximadament amb la conca mitjana del Xúquer i, a més, un sector de la conca del barranc de Xiva Històricament estigué dividida entre el Regne de València governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer i el de Castella Plana d’Utiel Però la divisió provincial del 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials d’Aiora, Énguera, Requena, Xiva, i part dels d’Alberic i Xelva, refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva els antics d’Énguera i Alberic Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins…
Quesa
Quesa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Canal de Navarrés, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
L’extens terme s’estén a banda i banda del riu d’Escalona comprèn també quasi tota la vall del seu afluent el riu Grande, que passa profundament engorjat És accidentat pels contraforts orientals del massís del Caroig Bona part del territori és ocupat per pinedes 3000 ha i matollar 2700 ha L’àrea conreada ocupa la part plana, amb 110 ha de regadiu dedicades a hortalisses i tabac el secà, base de l’economia local, ocupa 1100 ha, de garrofers i oliveres La població ha tingut sempre tendència a l’estancament, i a partir del 1950 s’inicià una forta emigració, primer a Barcelona i després a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina