Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
els Columbrets
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Columbrets_illes.jpg)
Els Columbrets
Manel (CC BY-ND 2.0)
Arxipèlag
Minúscul arxipèlag (39 52’ lat nord i 0 40’ long est), 55 km al sud-est del cap d’Orpesa, dependent administrativament del municipi de Castelló de la Plana.
S’hi destaquen quatre illetes entre quatre grups d’una vintena d’illots Foren esmentats pels clàssics Plini i per viatgers moderns, com l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria 1895 La distància de la costa no impedeix de relacionar l’erupció plioplistocènica que formà les illes amb el diastrofisme litoral i l’enfonsament dels arcs mediterranis Els volcans Columbrets sorgeixen al cantell de la plataforma continental, que té ací menys de 100 m de profunditat La isòbata -80 m cenyeix les quatre illes, de les quals se separa vers el SW el placer de Barra Alta, un…
Salomó
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC58242_WORLDFISH7175498687.jpg)
Poble costaner a les illes Salomó
© The World Fish Center / Kirsten Abernethy
Estat
Estat insular del SW d’Oceania, a l’E de Papua Nova Guinea; la capital és Honiara.
La geografia El país comprèn l’arxipèlag homònim excepte Buka i Bougainville, que pertanyen a Papua Nova Guinea, l’atol d’Ontong Java, l’illa Rennell i l’arxipèlag de Santa Cruz, uns 500 km a l’E Tant l’arxipèlag de Santa Cruz com la majoria de les illes de les Salomó són d’origen volcànic i muntanyoses 2440 m a Guadalcanal El clima hi és equatorial i la pluviositat, abundant El sector primari ocupava el 1993 cap a un 70% dels actius i aportava prop d’un 50% del PIB el 1991 Els principals conreus alimentaris són moniato, cocoters, bananes, mandioca, nyam, colocàsies, hortalisses, arròs i…
Honiara
Ciutat
Capital de les illes Salomó, a l’illa de Guadalcanal.
Centre comercial de coco, fusta i or Port i aeroport
Malaita
Illa
Illa que forma part de les illes Salomon, al SW del Pacífic.
És muntanyosa, coberta de bosc a la costa, manglars La capital és Auki
Bougainville Strait
Canal marí
Canal marí entre les illes Shortland i l’illa de Vella Lavella (Salomó).
el Marquesat
Comarca històrica del País Valencià, en forma de ferradura oberta a la mar i tancada al N per la serra de Segària, a ponent per la de Laguar i a migjorn per la seva continuació vers el Montgó, que s’allarga al cap de Sant Antoni.
La capital és Dénia, que ja durant el Baix Imperi Romà i els períodes bizantí i visigòtic era seu episcopal i que després centrà el regne islàmic de Dénia El marquesat de Dénia, instituït al s XV per Ferran II, fou l’hereu de les antigues circumscripcions, i és una de les poques contrades valencianes que conserva viva la denominació tradicional, que hom ha proposat de substituir per Marina Alta, poc encertada, en incorporar-hi les valls de Pego, Alcalà, Ebo, Gallinera, Pop i Xaló El Marquesat incloïa les planes, els pujols i els raiguers…
l’Alcatí
Albufera
Antic sector de l’Albufera de València, que es trobava entre les illes del Palmar i de l’Estell, i la Devesa.
Actualment és un petit estany on aflueixen la Sequiota, la séquia Nova i la séquia del racó de l’Olla Desguassa a la mar per la gola del Perellonet Es troba dins el terme municipal de València
New Georgia Sound
Estret marí
Canal marí entre les illes de Choiseul, Vaghena i Santa Isabel, a l’E, i els arxipèlags de New Georgia i Russell a l’W (Salomó).
mar de les Salomó
Mar
Mar de l’oceà Pacífic, entre l’arxipèlag de Louisiade, el sector sud-oriental de l’illa de Nova Guinea, l’illa de New Britain, i les illes Salomó.