Resultats de la cerca
Es mostren 2201 resultats
golf de Sant Jordi
Golf marí
Entrant de la costa del Principat originat per la inflexió que ha produït el desenvolupament del delta de l’Ebre en el sector de la costa comprès entre el coll de Balaguer i l’antic castell de Sant Jordi d'Alfama (que li ha donat nom) i la desembocadura de l’Ebre (actualment l’illa de Buda i el cap de Tortosa).
El fons del golf és format per la badia de l’Ampolla a l’inici del delta i el port del Fangar format al flanc del delta pel creixement de la península sorrenca del Canalot
golf de Roses
Badia de Roses
© Fototeca.cat
Golf marí
Golf de la costa de l’Alt Empordà, obert entre la península del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca.
L’Oligocè que arriba fins a Figueres és recobert des d’aquesta ciutat a la mar pels alluvions de la Muga i del Fluvià, que desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries que ocupa tot l’interior del golf, a 3 km un de l’altre Havia estat una zona pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus en un principi d’arròs en bona part Té una obertura de 15 km 18 a l’interior i una profunditat de 7 km Antic lloc obert a les relacions marítimes les poblacions gregues de Rodes a la badia de Roses i d’Empúries establertes als dos extrems del golf han…
Salomó
Poble costaner a les illes Salomó
© The World Fish Center / Kirsten Abernethy
Estat
Estat insular del SW d’Oceania, a l’E de Papua Nova Guinea; la capital és Honiara.
La geografia El país comprèn l’arxipèlag homònim excepte Buka i Bougainville, que pertanyen a Papua Nova Guinea, l’atol d’Ontong Java, l’illa Rennell i l’arxipèlag de Santa Cruz, uns 500 km a l’E Tant l’arxipèlag de Santa Cruz com la majoria de les illes de les Salomó són d’origen volcànic i muntanyoses 2440 m a Guadalcanal El clima hi és equatorial i la pluviositat, abundant El sector primari ocupava el 1993 cap a un 70% dels actius i aportava prop d’un 50% del PIB el 1991 Els principals conreus alimentaris són moniato, cocoters, bananes, mandioca, nyam, colocàsies, hortalisses, arròs i…
Ringkøbing
Divisió administrativa
Amt de Dinamarca.
La capital és Ringkøbing 17 351 h 1995
Randers
Ciutat
Ciutat de Jutlàndia, Dinamarca, vora el Gudenå i abans de formar aquest riu el fiord de Randers, al Kattegat.
Port i centre comercial, amb indústries metallúrgiques i alimentàries conserves càrnies Conserva alguns edificis medievals
Gentoften
Ciutat
Ciutat de l’amt de Copenhaguen, Dinamarca, que forma part de l’àrea suburbana residencial del nord de Copenhaguen.
Si bé constitueix un municipi autònom de la capital no hi ha solució de continuïtat amb la seva aglomeració urbana ni amb les d’altres municipis veïns Exerceix també funcions comercials i en menor importància industrials metallúrgia lleugera
Frederiksborg
El castell de Frederiksborg
Corel
Divisió administrativa
Amt de Dinamarca, al NW de l’illa de Sjaelland.
La ciutat principal és Hillerød 33424 h 1981 El castell que li donà el nom, construït entre el 1602 i el 1625 i reconstruït després de l’incendi del 1859, és museu d’història nacional
Frederiksberg
Ciutat
Ciutat de Dinamarca, a l’illa de Sjaelland, dins l’àrea metropolitana de Copenhaguen.
El seu terme és totalment envoltat pel de la capital, a causa de l’expansió d’aquesta Conté una àrea d’esbarjo parc de Frederiksberg, zoològic de Copenhaguen, un sector residencial i una àrea industrial, amb fàbriques de conductors elèctrics i la fàbrica reial de porcellanes de Copenhaguen