Resultats de la cerca
Es mostren 487 resultats
Sant Pere de Cubelles
Priorat
Antic priorat canonical augustinià del terme de Cubelles (Garraf), dependent de la canònica de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona.
Existia ja el 1205, i encara era priorat el 1581 Amb el nom de priorat, però, ja regularitzat, subsistí la nova església fins a l’inici del segle passat, prop de la mar Les seves ruïnes, conegudes pel priorat de Sant Pere , foren arrasades fa poc en fer-hi una urbanització
Sant Pere
Història
Antiga quadra del municipi de Cubelles (Garraf), vora mar (punta de Sant Pere), a l’indret de l’antic priorat de Sant Pere de Cubelles, de la jurisdicció del qual depenia.
És esmentada ja al s XIV
Sant Marçal
Caseria
Masia
Caseria del municipi de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), a uns 7 km de Castellet.
L’església de Sant Marçal és esmentada al segle XIII
Sant Joan d’Enveja
Església
Església romànica del municipi de Vilanova i la Geltrú (Garraf), a ponent del nucli urbà, a l’antiga quadra d’Enveja; prop de l’església s’alça la torre de Sant Joan (o castell d’Enveja).
El lloc és esmentat ja al s XIII
les Roquetes de Garraf
Les Roquetes de Garraf, poble del municipi de Sant Pere de Ribes
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf), al límit amb el terme de Vilanova i la Geltrú, de la qual només dista 1,5 km.
És un barri de treballadors industrials Formava part del terme de Solicrup El 1975 hom hi beneí la parròquia dedicada a santa Eulàlia
Rocacrespa
Verema de l’antiga quadra de Rocacrespa (Garraf)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de Cubelles (Garraf), situada a la dreta del riu de Foix, al N del terme, al límit amb el de Castellet i la Gornal.
Formà, al s XIX, un municipi amb la quadra de Gallifa
el Penedès
El massís del Montmell (Penedès)
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de l’E de Catalunya, que comprèn les actuals comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
La geografia Fisiogràficament ve a coincidir amb el sector típicament alpí del Sistema Mediterrani, entre dos sectors de tectònica herciniana el del Llobregat, a l’est, i el del Camp de Tarragona-Priorat S'hi poden destriar les quatre unitats de relleus del sistema la Serralada Prelitoral, que la separa d’Anoia i de l’Alt Camp, amb 944 m alt a la serra d’Ancosa i formada per materials mesozoics variats amb empastaments locals de pudingues la Depressió Prelitoral, que ocupa la major part de l’Alt i Baix Penedès, reblerta d’alluvions quaternaris la Serralada de Marina, que comprèn bona part del…