Resultats de la cerca
Es mostren 1471 resultats
golf de Sant Jordi
Golf marí
Entrant de la costa del Principat originat per la inflexió que ha produït el desenvolupament del delta de l’Ebre en el sector de la costa comprès entre el coll de Balaguer i l’antic castell de Sant Jordi d'Alfama (que li ha donat nom) i la desembocadura de l’Ebre (actualment l’illa de Buda i el cap de Tortosa).
El fons del golf és format per la badia de l’Ampolla a l’inici del delta i el port del Fangar format al flanc del delta pel creixement de la península sorrenca del Canalot
Al-Ruṣāfa
Ciutat antiga
Antiga ciutat del desert de Síria, 30 km al S de la riba dreta de l’Eufrates.
Esmentada en inscripcions assíries i a la Bíblia, fou anomenada s IV Sergiòpolis , a causa del sepulcre del màrtir Sergi, mort el 305 Abandonada al s XIII, se'n conserven ruïnes s VI de les muralles de l’església bizantina i d’un edifici que hom considera sobre la tomba del màrtir
Rudnyj
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Kustanaj, al Kazakhstan, a la riba esquerra del riu Tobol.
Fou creada el 1957, en iniciar-se l’explotació del mineral de ferro i la construcció del complex Sokolov-Sarbajsk Hi ha una filial de l’institut politècnic del Kazakhstan i escoles industrial i pedagògica
golf de Roses

Badia de Roses
© Fototeca.cat
Golf marí
Golf de la costa de l’Alt Empordà, obert entre la península del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca.
L’Oligocè que arriba fins a Figueres és recobert des d’aquesta ciutat a la mar pels alluvions de la Muga i del Fluvià, que desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries que ocupa tot l’interior del golf, a 3 km un de l’altre Havia estat una zona pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus en un principi d’arròs en bona part Té una obertura de 15 km 18 a l’interior i una profunditat de 7 km Antic lloc obert a les relacions marítimes les poblacions gregues de Rodes a la badia de Roses i d’Empúries establertes als dos extrems del golf han estat succeïdes…
Pavlodar
Ciutat
Capital de la província homònima, al Kazakhstan.
Situada a la plana del riu Irtyš, on té un port Fundada el 1720, és actualment un centre d’indústria transformadora tractors, alumini, drassanes, pneumàtics i reparació d’automòbils, formigó armat, etc Té tres centrals tèrmiques i és també un nucli d’indústria alimentària i lleugera
Qal‘at Sim‘an

Qal‘at Sim‘an
Pietro Ferreira (CC BY-NC-ND 2.0)
Antiga església
Conjunt arquitectònic (segles V-VII) del monestir i esglésies de Simeó Estilita, situades 34 km al NW d’Alep, Síria, actualment en ruïnes.
L’església principal, construïda a l’entorn de la columna on visqué el sant, constitueix un dels exemples més antics i genials de fusió de planta basilical amb la creu grega Quatre braços, de tres naus cadascun, s’orienten vers un ampli espai octogonal, a cel obert, al centre del qual s’alçava la columna venerada A l’E i al S de l’església hi ha, respectivament, les restes del monestir i d’una altra important capella octogonal
Al-Raqqa
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa d’Al-Raqqa, Síria.
Situada a l’esquerra de l’Eufrates, prop de la confluència amb el Balīkh Antiga Nikēforion, florí sota Abū Ǧa'far al-Mansūr, el qual hi construí la residència d’ar-Rāfiga Capital de Hārūn al-Rašid 786, entre els altres palaus hi bastí el Qaṣr al-Salāma Durant la guerra civil de Síria, a principis del 2014 Al-Raqqa fou ocupada per l’autoanomenat Estat Islàmic, que convertí en capital del que anomenà “el califat” i on aplicà una versió extremament repressiva de la llei islàmica El novembre del 2016 una coalició militar de l’oposició àrab i kurda començà una ofensiva sobre la ciutat, de la qual…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina