Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Sikkim
Geografia històrica
Petit regne de la regió de l’Himàlaia que, des del 1974, constitueix un estat associat a l’Índia.
La capital és Gangtog És situat entre el Nepal a l’W, la Xina al N, Bhutan a l’E i l’estat d’Assam, Índia, al S País muntanyós dominat al NW pel massís de Kanchenjunga 8 585 m, comprèn la vall alta del riu Tistā, afluent del Brahmaputra Ocupa una posició estratègica a la ruta entre la Xina i l’Índia La població, escassa 43,3 h/km 2 1981, és de raça nepalesa i de religió hindú, amb minories de bhòtia i leptxes que professen el budisme Amb prou feines té població urbana 5,1% i l’únic nucli urbà important és la capital Entre les serralades s’obren profundes valls que al S del país…
Caixmir
Confluència dels rius Indus i Zaskar, a la regió de Ladākh (Caixmir)
© Fototeca.cat
Regió
Regió del subcontinent indi dividida entre l’Índia (Jammu i Caixmir), el Pakistan (Azad Kashmir) i la Xina.
La geografia Àrea de relleu complicat, hom hi distingeix, de NE a SW, sis subregions les muntanyes del Karakoram, amb nombrosos cims de més de 7000 m la vall de l’ Indus , que corre en direcció SE-NW i baixa de 4200 m fins a 1200 les muntanyes de l’ Himàlaia , que s’estenen parallelament a la vall de l’Indus la vall del Caixmir , conca alluvial d’uns 130 km de llargada i 40 km d’amplada, drenada pel riu Jhelum i amb centre a la ciutat de Srīnagar les muntanyes del Pir Panjal, que atenyen 4500 m i una part de la plana del Panjab Mentre que a les muntanyes altes predominen el clima i la…
Síria

Estat
Estat del Pròxim Orient, situat entre Turquia al N, Iraq a l’E, Jordània al S, Líban i Israel al SW i la Mediterrània al NW; la capital és Damasc.
La geografia física El país té una gran uniformitat física el relleu és dominat per antics altiplans les muntanyes que, a l’extrem occidental i al centre, trenquen la monotonia del paisatge són degudes a dislocacions tectòniques Prop de la costa s’alça Ǧabal al-Anṣārīya, serralada litoral que continua al S en els monts del Líban A l’E s’obre una vall pantanosa, Al-Gab, per la qual flueix l’Orontes, que és l’extrem nord de la sèrie de fosses tectòniques que des de l’Àfrica oriental s’estenen fins al Taure la vall queda tancada a l’E per l’altiplà de Ǧabal al-Zāwīya, continuat al S per l’…