Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Qal‘at Sim‘an

Qal‘at Sim‘an
Pietro Ferreira (CC BY-NC-ND 2.0)
Antiga església
Conjunt arquitectònic (segles V-VII) del monestir i esglésies de Simeó Estilita, situades 34 km al NW d’Alep, Síria, actualment en ruïnes.
L’església principal, construïda a l’entorn de la columna on visqué el sant, constitueix un dels exemples més antics i genials de fusió de planta basilical amb la creu grega Quatre braços, de tres naus cadascun, s’orienten vers un ampli espai octogonal, a cel obert, al centre del qual s’alçava la columna venerada A l’E i al S de l’església hi ha, respectivament, les restes del monestir i d’una altra important capella octogonal
Polònia

Estat
Estat de l’Europa central, limitat per la mar Bàltica al N, l’enclavament rus de Kaliningrad i Lituània al N, Bielorússia i Ucraïna a l’E, Eslovàquia i Txèquia al S i Alemanya a l’W; la capital és Varsòvia.
La geografia física Més del 90% del territori de Polònia és format per planes i només hi ha muntanyes al S Al llarg del litoral bàltic s’estenen planes compostes essencialment de sediments marítims i alluvions més al sud es troba un cinyell de turons glacials de fins a 329 m d’altitud Wieżyca Una extensa zona al centre de Polònia és ocupada per planes estratificades Gran Polònia, Masòvia i Podlàquia, i al sud hi ha una zona d’elevacions asimètriques, de 300-600 m d’altitud, desmembrades per rius i barrancs Silèsia, Petita Polònia i Lublín Al llarg de la frontera meridional s’estenen els…
Síria

Estat
Estat del Pròxim Orient, situat entre Turquia al N, Iraq a l’E, Jordània al S, Líban i Israel al SW i la Mediterrània al NW; la capital és Damasc.
La geografia física El país té una gran uniformitat física el relleu és dominat per antics altiplans les muntanyes que, a l’extrem occidental i al centre, trenquen la monotonia del paisatge són degudes a dislocacions tectòniques Prop de la costa s’alça Ǧabal al-Anṣārīya, serralada litoral que continua al S en els monts del Líban A l’E s’obre una vall pantanosa, Al-Gab, per la qual flueix l’Orontes, que és l’extrem nord de la sèrie de fosses tectòniques que des de l’Àfrica oriental s’estenen fins al Taure la vall queda tancada a l’E per l’altiplà de Ǧabal al-Zāwīya, continuat al S per l’…