Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Qal‘at Sim‘an

Qal‘at Sim‘an
Pietro Ferreira (CC BY-NC-ND 2.0)
Antiga església
Conjunt arquitectònic (segles V-VII) del monestir i esglésies de Simeó Estilita, situades 34 km al NW d’Alep, Síria, actualment en ruïnes.
L’església principal, construïda a l’entorn de la columna on visqué el sant, constitueix un dels exemples més antics i genials de fusió de planta basilical amb la creu grega Quatre braços, de tres naus cadascun, s’orienten vers un ampli espai octogonal, a cel obert, al centre del qual s’alçava la columna venerada A l’E i al S de l’església hi ha, respectivament, les restes del monestir i d’una altra important capella octogonal
golf de Guinea
Golf marí
Ampli entrant de l’oceà Atlàntic a la costa occidental africana que s’estén des del cap Palmas fins al cap López.
São Tomé i Príncipe

Catedral de Nossa Senhora da Graça a la capital de São Tomé i Príncipe, São Tomé
© Henryk Kotowski
Estat
Estat insular d’Àfrica, al golf de Guinea; la capital és São Tomé, a l’illa homònima.
La geografia El país comprèn les illes de São Tomé 836 km 2 i Príncipe 128 km 2 i diversos illots, la majoria dels quals deshabitats Caroço, Pedras, Tinhosas, Rôlas, etc En el relleu es destaca el pic São Tomé 2024 m a l’illa homònima les muntanyes de Príncipe culminen a 948 m El clima és càlid i humid, amb una temperatura mitjana anual de 25°C El sector primari ocupa més de la meitat de la població activa A les dues illes hi ha conreu de cacau, cafè, palma d’oli i coco El cacau havia constituït una autèntica monocultura, amb el màxim de producció a començament de segle Però l’empobriment…
Síria

Estat
Estat del Pròxim Orient, situat entre Turquia al N, Iraq a l’E, Jordània al S, Líban i Israel al SW i la Mediterrània al NW; la capital és Damasc.
La geografia física El país té una gran uniformitat física el relleu és dominat per antics altiplans les muntanyes que, a l’extrem occidental i al centre, trenquen la monotonia del paisatge són degudes a dislocacions tectòniques Prop de la costa s’alça Ǧabal al-Anṣārīya, serralada litoral que continua al S en els monts del Líban A l’E s’obre una vall pantanosa, Al-Gab, per la qual flueix l’Orontes, que és l’extrem nord de la sèrie de fosses tectòniques que des de l’Àfrica oriental s’estenen fins al Taure la vall queda tancada a l’E per l’altiplà de Ǧabal al-Zāwīya, continuat al S per l’…