Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
golf d’Oman
Golf marí
Golf de la mar d’Aràbia, comprès entre la costa nord d’Oman i la meridional de Pèrsia.
Es comunica amb el golf Pèrsic per l’estret d’Ormūz L’amplada màxima té 320 km Masqat n’és la ciutat principal
golf d’Àqaba
Golf marí
Golf del nord-est de la mar Roja, entre la península del Sinaí, Egipte i l’Aràbia Saudita, pel nord del qual tenen sortida Israel (pel port d’Elat) i Jordània (pel port de la ciutat d’Al-Àqaba).
Té 180 km de llargada i de 20 a 28 km d’amplada Hom creu que el golf d’Àqaba és una prolongació del sistema de fosses tectòniques de l’Àfrica oriental Les illes Tīrān i Sanāfīr de l’Aràbia Saudita en bloquegen l’entrada quasi completament
Sukkur
Ciutat
Ciutat de la província de Sind, Pakistan.
Situada a la riba dreta de l’Indus, és centre de comunicacions fluvial i ferroviari, mercantil i industrial ciment, teixits, metallúrgia, productes alimentaris Al S de la ciutat hi ha el pantà de Sukkur , amb una presa de 1 600 m d’amplada, que permet el regatge de 2,8 milions d’hectàrees de conreu de blat, arròs, mill i cotó
‘Asīr
Regió
Regió del sud-oest de l’Aràbia Saudita, que en constitueix una divisió administrativa.
Hom hi distingeix dues àrees la plana litoral, d’uns 64 km d’amplada, calorosa i desèrtica, i l’àrea muntanyosa, més temperada i plujosa la comunicació entre ambdues és molt difícil És una de les principals regions agrícoles de l’Aràbia Saudita cereals, arbres fruiters, cafè Nuclis urbans importants són Qīzān, el principal port de la regió, i Abhā, centre agrícola i capital administrativa Fundada per Sayyid Aḥmad mort el 1838, el qual el 1825 sortí del Marroc per anar a la Meca Arribà a l’'Asīr el 1830 i el xerif Ḥamūd d’Abū-Ariš li donà la vila Sabyā Ocupada cap al 1834 pels…
Caixmir
Confluència dels rius Indus i Zaskar, a la regió de Ladākh (Caixmir)
© Fototeca.cat
Regió
Regió del subcontinent indi dividida entre l’Índia (Jammu i Caixmir), el Pakistan (Azad Kashmir) i la Xina.
La geografia Àrea de relleu complicat, hom hi distingeix, de NE a SW, sis subregions les muntanyes del Karakoram, amb nombrosos cims de més de 7000 m la vall de l’ Indus , que corre en direcció SE-NW i baixa de 4200 m fins a 1200 les muntanyes de l’ Himàlaia , que s’estenen parallelament a la vall de l’Indus la vall del Caixmir , conca alluvial d’uns 130 km de llargada i 40 km d’amplada, drenada pel riu Jhelum i amb centre a la ciutat de Srīnagar les muntanyes del Pir Panjal, que atenyen 4500 m i una part de la plana del Panjab Mentre que a les muntanyes altes predominen el clima i la…