Resultats de la cerca
Es mostren 7499 resultats
golf de Sant Llorenç
Golf marí
Golf de la costa atlàntica del Canadà, a la boca del riu homònim, que cobreix una superfície aquàtica de 155 000 km2
.
Separada de la mar oberta per l’illa de Terranova i les províncies atlàntiques del Canadà, hi comunica per tres estrets el de Belle Isle, al N, entre Terranova i Quebec, el de Cabot, al S, entre l’illa de Cap Bretó i Terranova, i el de Canso, entre Cap Bretó i la península de Nova Escòcia Al seu àmbit hi ha les illes d’Anticosti, Príncep Eduard, Magdalena i d’altres
Sant Llorenç
Riu
Riu del Canadà (3.058 km de llargada i 1.550.000 km2 de conca).
La conca es desenrotlla en sentit E-W i comprèn dues parts clarament diferenciades la sèrie consecutiva dels cinc Grans Llacs Superior, Huron, Michigan, Erie i Ontario, dels quals el riu és l’emissari, i la vall fluvial mateixa, des de la sortida del llac Ontario fins a la desembocadura al golf de Sant Llorenç, més avall de Quebec El riu és, en general, poc encaixat, excepte en el curs inferior, i és dividit en diversos braços per diverses illes rocalloses L’estuari té 570 km de llargada i una amplada que va des de 25 km a la confluència amb el Saguenay fins a 110 km entre la Gaspésie i la…
Saint Catharines
Ciutat
Ciutat de la província d’Ontario, Canadà, al S de Toronto.
Mercat agrícola d’una regió productora de fruita Indústries de l’automòbil, de teixits i de productes alimentaris
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Roman
Ciutat
Ciutat del judeţ de Bačau, a Moldàvia, Romania.
Situada vora el Vltava, és un nucli industrial indústria metallúrgica, alimentària i materials de construcció
mar Roja
Mar
Braç de l’oceà Índic que s’estén de l’estret de Bāb al Mandab a la península del Sinaí, separant Àsia i Àfrica (2.600 m de fondària).
Al N, amb la península del Sinaí, forma els golfs d’'Aqaba i de Suez Estructuralment forma part del gran sistema de fosses tectòniques, que s’estén per l’Àfrica oriental fins a la vall del Jordà Rift Valley Deu el nom a les taques vermelles algues que apareixen a certes èpoques a la superfície Voltat de regions desèrtiques, rep poca aigua dolça, per la qual cosa té una forta salinitat més del 4% i una alta temperatura Les costes són baixes i arenoses Abunden les illes i els baixos corallins en cinturons adjacents a la costa illes Farasān, Dahlak, etc Principal ruta marítima dels antics, fou…
Robson
Cim
Pic de les muntanyes Rocalloses, a l’oest de la ciutat d’Edmonton, Canadà (3 954 m).
Peace
Riu
Riu del Canadà (1 690 km).
Neix a les muntanyes Rocalloses, dins la província de Colúmbia Britànica, penetra a la província d’Alberta i s’uneix amb el riu Athabasca, i junts formen el riu Slave, que desguassa al llac Great Slave, d’on surt el riu Mackenzie
illa del Príncep Patrick
Illa
Illa de l’arxipèlag àrtic del Canadà, al Territori del Nord-oest, és l’illa més occidental de l’arxipèlag de Parry.
Amb una superfície de 17 000 km 2 , no presenta gairebé rastre de vegetació Estació meteorològica
illa del Príncep Eduard
Illa
Illa del Canadà, que en constitueix una província, la més petita del país, al S del golf de Sant Llorenç.
La capital és Charlottetown Té un ric patrimoni forestal, i hom hi conrea cereals i hi cria bestiar Hi ha un pont que la uneix amb la terra ferma