Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Angol
Ciutat
Ciutat de Xile, a la regió de l’Araucania, a la confluència del Rehua i el Malleco (46 003 h [1992]).
Centre agrícola fruita, blat, ordi, vi i ramader Adoberies Aeroport Museu d’arqueologia
Arica
Ciutat
Ciutat de la regió de Tarapacá, Xile, vora el riu Arapa.
Situada al desert d’Atacama, de clima tropical sec Nucli agrícola, industrial alimentació, automòbils, electrodomèstics, comercial exporta coure, tungstè, sofre, bòrax, estany, petroli, cuirs i llana i pesquer Nus de comunicacions ferrocarril, aeroport internacional, carretera Panamericana, port franc Disputada entre Perú i Xile, fou atribuïda a aquest darrer l’any 1929
Ancud
Ciutat
Ciutat de la regió de Los Lagos, Xile, a l’illa de Chiloé.
Port del nord de l’illa, al Canal de Chacao , per on exporta fusta per a la construcció i patates Pesqueries Aeroport Centre turístic Fundada l’any 1768 per Carles de Beranguer, governador de Chiloé amb el nom de San Carlos de Chiloé, des de l’any 1834 porta el nom d’Ancud
Antofagasta
Ciutat
Capital de la regió d’Antofagasta, a Xile.
És el centre comercial internacional d’Atacama i port d’exportació de les regions mineres del nord de Xile i Bolívia coure, nitrats, sofre, argent i altres minerals les indústries locals són, en general, derivades de la mineria refineries de nitrats i sofre, sabó, pintures És també un nus de comunicacions ferrocarril i carreteres cap a Bolívia, l’Argentina i la resta del país Aeroport internacional a Cerro Moreno Universitat
Concepción
Ciutat
Capital de la regió de Bío-Bío, Xile, a la vora dreta de l’estuari del riu Bío Bío.
El creixement demogràfic ha estat notable la població, que a començament del s XX era d’uns 55 000 h, es duplicà en 50 anys i continuà augmentant, sobretot a l’àrea metropolitana la ciutat forma una conurbació amb Talcahuano, i esdevé, així, la tercera aglomeració més important del territori Centre administratiu i comercial port i aeroport i arquebisbat Centre d’ensenyament superior Universidad de Bío Bío, fundada el 1981, i Universidad de Concepción, el 1919 Fou fundada el 1550 per Pedro de Valdivia, que l’anomenà Concepción del Nuevo Extremo Destruïda unes quantes vegades per…
Santiago
Ciutat
Capital de Xile i de la regió metropolitana de Santiago.
És al centre del país, al peu dels Andes, a la vora del riu Mapocho, a mig camí entre el Nord i el Sud, a la zona de contacte entre el Xile miner i el Xile agrícola i prop del port de Valparaíso El nucli històric es troba situat sobre el turó de Santa Lucía, el centre del qual correspon a la Plaza de Armas S'hi ha desenvolupat al voltant la ciutat moderna, que conserva l’antiga estructura geomètrica de pla rectangular, i on s’han obert àmplies avingudes, entre les quals es destaca la de l’Alameda Els barris populars i industrials es localitzen al SSW i al N, mentre que vers l’E…
Eswatini

Sector de les muntanyes de Lebombo
© Bob Rayner
Estat
Estat del SE d’Àfrica, que constitueix un petit enclavament entre la República de Sud-àfrica i Moçambic; la capital administrativa és Mbabane i Lobamba (és la capital tradicional i legislativa del país.
La geografia Geogràficament es divideix d’W a E en una regió de més de 1000 m d’altitud Highveld , de clima subtropical moderat i d’alta pluviositat de 1000 a 1400 mm, amb bosc de fulla perenne una altra amb una altitud mitjana de 700 m Milddleveld , zona subtropical de sabana seca, de 17°C de temperatura mitjana i d’una pluviositat de 1000 mm i una altra d’una altitud de 300 m Lowveld , de clima sec i càlid i amb precipitacions d’uns 600 mm a l’est hi ha les altures de Lebombo, amb un clima com el del Middleveld Els rius principals són el Great Usutu i el Komati, que corren d’W a E L’…
Xile

Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, situat a l’extrem sud-occidental del continent americà, limitat al N pel Perú, a l’E per Bolívia i l’Argentina, al S pels oceans Atlàntic i Pacífic i a l’W pel Pacífic. La capital és Santiago.
La geografia física El relleu i la geologia Hom ha parlat sovint del caràcter insular de Xile Efectivament, el país és envoltat per la mar, la muntanya i el desert es pot parlar, doncs, d’una illa o, millor dit, amb els seus 4000 km de llargada, d’una espècie de subcontinent reduït a la seva façana marítima i gairebé desproveït de zona interior, ja que l’amplada mitjana és de 200 km Hom distingeix a Xile tres unitats de relleu d’una gran importància a l’E la serralada dels Andes, a l’W la serralada de la Costa, i enmig d’ambdues, la Depressió Longitudinal Durant l’era terciària es produïren…