Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Ruanda-Urundi
Geografia històrica
Nom donat al territori de l’Àfrica Oriental sota mandat belga (1916-46) i sota fideïcomís belga (1946-62), que es convertí, el 1962, en els estats de Ruanda
i de Burundi
.
Ruyigi
Divisió administrativa
Província de Burundi.
La capital és Ruyigi 37 278 h 1990
Bururi
Divisió administrativa
Província de Burundi.
La capital és Bururi 55 072 h 1990
Burundi
Dona conreant a Burundi
© US Geological
Estat
Estat de l’Àfrica centreoriental, limitat al N per Ruanda, a l’W per la República Democràtica del Congo, i a l’E i al S per Tanzània; la capital és Gitega.
La geografia La geografia física Hom distingeix a Burundi quatre regions geomorfològiques els altiplans centrals, de 1500 a 2000 m d’altitud la regió muntanyosa septentrional, que constitueix la partió d’aigües més elevada de Burundi, per damunt dels 2600 m la regió Imbo, entre 800 i 1000 m d’altitud, que voreja el llac Tanganyika i les regions deprimides de l’est El clima és equatorial, bé que modificat als indrets de més altitud, amb una temperatura mitjana anual de 20°C i una pluviositat d’uns 1400 mm l’any, llevat de la regió del llac Tanganyika, on arriba solament a 800 mm La vegetació…
Bujumbura
Ciutat
Capital de la província homònima, a la vora del llac de Tanganyika.
Té indústria alimentària i tèxtil i fabricació de sabates És un port de pesca i sobretot comercial i té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université du Burundi, fundada el 1960 Fou fundada el 1897 pels alemanys amb el nom d' Usumbura Fou capital de l’estat fins el 2019
Bubanza
Divisió administrativa
Província de Burundi.
La capital és Bubanza 12 394 h 1962
els Grans Llacs Africans
Llac
Conjunt de llacs de l’Àfrica oriental, d’origen tectònic.
Ocupen la Rift Valley occidental llacs Nyasa, Tanganika, Kivu, Edward i Albert, la Rift Valley oriental a l’extrem septentrional el llac Rduolf i a l’extrem meridional el llac Nyasa i la meitat septentrional de la regió compresa entre els Rift Valleys llacs Victòria i Kyoga En general, tots ells presenten unes grans profunditats entre els 100 i els 200 m i la forma allargada, a excepció del Victòria
