Resultats de la cerca

Era una antiga ermita cedida el 1471 pel seu propietari als dominicans observants en fou prior Lluís Bertran Fou noviciat i casa d’estudis de l’orde

Arruïnat al s XIX, des que deixà de celebrar-se la processó oficial de la ciutat de València el santuari constitueix un enclavament del municipi valencià dins el del Puig, fou reedificat el 1926 És de planta quadrada, amb una gran cúpula de teules blaves A l’interior es conserven tres retaules de ceràmica

Les edificacions són totes de nova planta i els pobladors parlen una mescla de català i castellà

Habitada en els millennis IV i II aC, no adquirí importància fins que Cir II de Pèrsia 559-529 aC la convertí en la seva capital Amb la fundació de Persèpolis, per DariosI 521-486 aC, començà a decaure Entre les seves restes, s’han conservat la tomba de Cir petit edifici rectangular, que s’aixeca sobre una plataforma de sis graons, el palau de les audiències , del qual només es conserven el pla de la sala central 32 m de llarg per 22 d’ample, la base de set columnes de les quatre columnates i una columna sencera, el pla del palau reial 77,50 m de llarg per 44 d’ample, les restes d’una porta…

El terme sovint és usat referit a l’imperi part 247 aC — 224 dC Hom no coneix gran cosa de la Pàrtia com a satrapia de l’imperi aquemènida En temps d’Alexandre el Gran s’annexionà la Hircània, i totes dues regions romangueren juntes durant la dinastia selèucida Cap al 250 aC, Àrsaces, un governador de Diòdot, rei dels grecs bactrians, es revoltà i es declarà independent davant els selèucides, i donà lloc així a la dinastia arsàcida Vers l’any 200 aC els successors d’Àrsaces ja eren sòlidament establerts a la riba sud de la mar Càspia Més tard, les conquestes de Mitridates I 178-138 aC i…

Situada al sud de Teheran, la tomba-mesquita de Fàtima, germana de l’imam Resa, l’ha convertida en el centre de pelegrinatge més important dels xiïtes perses D’ençà del 1956 hom hi explota pous de petroli

Situada en una ampla i fèrtil plana, al peu del vessant meridional del massís d’Elburz, constitueix el centre regional de comunicacions, enllaçat per carretera amb la mar Càspia i Hamadān Posseeix indústria tèxtil

La capital és Pujehun

S'estèn des de la plana alluvial costanera la platja és baixa i sorrenca i separada de l’interior per un sector de marjals, dessecades en part fins als contraforts de la serra de la Calderona cabeç Bord, 238 m alt, termenal amb els municipis de Sagunt i Albalat dels Tarongers, al Camp de Morvedre, i amb el de Nàquera, al Camp de Túria Davalla d’aquesta serra el barranc de la Calderona, que forma, juntament amb el barranc de Puçol, el barranc de Puig , límit entre els dos termes, que desguassa directament a la mar Al sector occidental, més accidentat, es localitzen els conreus de secà…

Fou fundat sobre l’església feta construir 1238 per Jaume I i donada 1240 a l’orde de la Mercè arran de la conquesta de València, malgrat que Alfons I 1135 i Pere I 1190 havien promès la vila als monjos de Poblet perquè, quan fos conquistada, hi fessin una abadia filial sota la regla de sant Benet Al segle XIV s’alçà un nou temple, gòtic, que encara subsisteix, i entre els segles XVI i el XVIII l’actual edifici monacal Els mercedaris l’ocuparen fins el 1835 el 1842 fou cedit per l’estat a la vila del Puig i fou destinat a serveis diversos El 1938 hom atribuí als mercedaris la regència de la…