Resultats de la cerca

Treball del jute Reparacions ferroviàries Monuments dels segles XVI i XVII

Mercat agrícola cotó i blat i centre comercial Indústries alimentàries i d’artesania

La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…

Molt irregular i fragós, hi desguassa el riu Fly La profunditat de les aigües és d’uns 200 m

La capital és Lāhaur Densament poblada, amb grans ciutats Rāwalpindi, Faisalabad, Multān, Islāmābād, es dedica als conreus blat, cotó, arròs i canya de sucre i a la ramaderia ovins i camells Té carbó i petroli al nord Indústria tèxtil, del ciment i química

S'estén des de l’Indus, a l’W, fins al Yamuna a l’E, i de l’Himàlaia, al N, fins al desert de Thar, al S És essencialment una plana alluvial formada per cinc afluents de l’Indus Jhelum, Chenab, Rāvi, Sutlej la diversitat del seu paisatge és, com en el conjunt de la plana indogangètica, la dels interfluvis Doāb i les valls Clima continental rigorós La influència del monsó és poc sensible, i les precipitacions són dèbils i separades per llargs períodes secs amb variacions notables entre el N i el S, on es deixen sentir els aires secs del Thar L’agricultura depèn del règim estacional dels rius…

Situada al SE de l’illa de Nova Guinea, és el port marítim més important, el qual exporta copra, cuir, fusta, cafè i cautxú Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Papua New Guinea, fundada el 1965 Durant la Segona Guerra Mundial fou seu d’una important base aliada

Situada al peu de l’Himàlaia, és una important ciutat militar, per la seva situació, perquè controla les rutes entre la zona muntanyosa i la vall de l’Indus A més d’un actiu comerç de productes agrícoles, ha desenvolupat diverses indústries tèxtil, alimentària, siderúrgica, mecànica, elèctrica, química, i posseeix una refineria de petroli Destruïda per una invasió dels mongols s XVI i ocupada per una branca dels sikhs 1765, aquests s’hi reteren després de la batalla de Gujarāt 1849 El 1919 els britànics hi signaren el tractat d’independència d’Afganistan

Neix als contraforts nord-occidentals de l’Himàlaia Índia i desemboca més avall de Lāhaur en el riu Chenāb