Resultats de la cerca
Es mostren 2330 resultats
Papua
Geografia històrica
Nom de l’antiga colònia australiana de Nova Guinea (1906). El 1949, la seva unió a l’antiga possessió alemanya de Nova Guinea (administrada per Austràlia des del 1921) donà lloc al territori de Papua Nova Guinea, que el 1975 esdevingué estat independent..
Papua Nova Guinea
Agricultor de Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…
golf de Papua
Golf marí
Golf de la mar del Corall, a la costa sud-oriental de Nova Guinea.
Molt irregular i fragós, hi desguassa el riu Fly La profunditat de les aigües és d’uns 200 m
Al-Qādisiya
Divisió administrativa
Muḥāfaẓa
de l’Iraq.
La capital és Al-Dīwanīya 60 553 h 1970
Port Moresby
Ciutat
Capital de Papua Nova Guinea, té l’estatus de districte independent, però també fa les funcions de capital de la província Central.
Situada al SE de l’illa de Nova Guinea, és el port marítim més important, el qual exporta copra, cuir, fusta, cafè i cautxú Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Papua New Guinea, fundada el 1965 Durant la Segona Guerra Mundial fou seu d’una important base aliada
Sambre
Riu
Riu de Bèlgica i del nord de França, afluent, per l’esquerra, del Mosa (192 km).
Neix a les Ardenes occidentals i desemboca al Mosa a Namur
Sāmarrā’
Mausoleu d’un dels dotze imams, Samarra
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital del muḥāfaza de Ṣalā al-Dīn, Mesopotàmia, Iraq, situada a la riba esquerra del Tigris, 112 km al NW de Bagdad.
Habitada des del Neolític, la ciutat fou reconstruïda 836 pel califa abbàssida al-Mu'taṣim i utilitzada com a residència de lleure fins a l’època d’al-Mutawakkil final del segle IX al segle XIV era en ruïnes Sota la ciutat abbàssida fou descoberta 1912 i 1914 una necròpolis del IV millenni aC, que conserva ceràmica pintada en vermell i negre i de decoració geomètrica Els principals monuments abbàssides són el palau, del 836, que recorda els sassànides de Ctesifont, la gran mesquita, erigida per al-Mutawakkil, amb minaret en espiral del tipus del zigurat , i la mesquita de cúpula daurada,…
Ṣalā al-Dīn
Divisió administrativa
Muḥāfaẓa de l’Iraq.
La capital és Sāmarrā’ 62 008 h 1970
Rabaul
Ciutat
Ciutat de l’illa de Nova Bretanya, a l’arxipèlag de les Bismarck, capital de la província East New Britain, a Papua Nova Guinea.
És el port de l’arxipèlag que registra el volum més important d’exportacions copra, coco, cacau i fusta Té aeroport internacional Arquebisbat catòlic
Genk
Ciutat
Ciutat de la província de Limburg, Bèlgica, a l’oest de la vall del Mosa.
Té indústria derivada de les mines d’hulla de la regió, com també construccions mecàniques, arts gràfiques i fàbriques de cervesa