Resultats de la cerca
Es mostren 2946 resultats
Elsene
© OPT / Ricardo de la Riva
Ciutat
Suburbi de Brussel·les, Bèlgica, al sud-est de la capital.
Constitueix un nucli important d’indústria tèxtil, metallúrgica, química i alimentària
Chimbu
Divisió administrativa
Província de Papua Nova Guinea.
La capital és Kundiawa 4 300 h 1980
Chevetogne
Localitat
Localitat de la província de Namur, Bèlgica, on el 1939 fou traslladat el monestir ecumènic fundat el 1925 per Lambert Beauduin a Amay-sur-Meuse (Lieja).
Consagrat plenament a l’ecumenisme, aquest monestir té una església d’estil rus on és practicat el ritu bizantí Publica la revista ecumènica “Irénikon”
Condroz
Regió
Regió de Bèlgica, entre el Mosa i l’Ourthe.
És un altiplà d’uns 300 m alt format per roques del Paleozoic inferior, travessat per alineacions paralleles de gresos cobertes de boscs Les valls són molt conreades civada, blat de moro, patates, farratge i blat, amb una considerable ramaderia boví i cavallí Hi ha explotació de gres i calcàries La densitat de població és baixa i disseminada al llarg de les vies de comunicació Les ciutats més importants són Dinant i Ciney
East Sepik
Divisió administrativa
Província de Papua Nova Guinea.
La capital és Wewak 19 600 h 1980
East New Britain
Divisió administrativa
Província de Papua Nova Guinea.
La capital és Rabaul 15 000 h 1980
Eastern Highlands
Divisió administrativa
Província de Papua Nova Guinea.
La capital és Garoka 18 800 h 1980
Domeny
Poble
Poble compartit entre els termes de Girona i de Sant Gregori, situat a l’esquerra del Ter, aigua avall de la riera de Llémena.
L’església parroquial de Sant Feliu de la qual depèn Roureda havia estat possessió de la mitra gironina Hi han estat trobades restes romanes Als segles XII i XIII hi havia molins drapers Formà part de l’antic terme de Sant Gregori
Diana
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Jordi Desvalls (Gironès), a l’esquerra de la riera de Diana, afluent, per la dreta, del Ter.
L’església és dedicada a sant Feliu
la Devesa
© Fototeca.cat
Parc de la ciutat de Girona, entre els rius Ter, Onyar i Güell, al NW del nucli urbà; té unes 40 ha d’extensió i fou declarat el 1943 parc artístic nacional.
Disposa d’installacions esportives piscina, camps esportius i hípics, del palau de fires, concentrades a la zona anomenada el Camp de Mart antic lloc d’exercicis militars, amb jardins i amb 9 ha de passeigs ombrejats per grans plàtans El darrer terç del s XVIII foren plantats arbres a la terrassa alluvial del Ter, extramurs, i el sector de davant la porta de Figuerola aviat fou utilitzat com a passeig Per necessitats tàctiques, els arbres foren talats el 1808 durant la dominació napoleònica, el general Maximilien Lamarque féu 1813 la urbanització, que encara persisteix, d’acord amb models…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina