Resultats de la cerca
Es mostren 1754 resultats
Sant Jordi d’Alfafar
Barri
Barri d’Alfafar (Horta del Sud) situat al NW del terme, al límit amb Benetússer.
Sant Joaquim
Convent
Antic convent d’augustinians del municipi de Paiporta (Horta del Sud), fundat el 1595 per Elionor Ponç de Pallars, senyora del lloc, en una ermita anterior de la mateixa dedicació.
Al s XVIII fou renovat el convent i l’església 1726 l’edifici fou enderrocat el 1838, després de l’exclaustració
Santiago
Ciutat
Capital de Xile i de la regió metropolitana de Santiago.
És al centre del país, al peu dels Andes, a la vora del riu Mapocho, a mig camí entre el Nord i el Sud, a la zona de contacte entre el Xile miner i el Xile agrícola i prop del port de Valparaíso El nucli històric es troba situat sobre el turó de Santa Lucía, el centre del qual correspon a la Plaza de Armas S'hi ha desenvolupat al voltant la ciutat moderna, que conserva l’antiga estructura geomètrica de pla rectangular, i on s’han obert àmplies avingudes, entre les quals es destaca la de l’Alameda Els barris populars i industrials es localitzen al SSW i al N, mentre que vers l’E se situen els…
Penas
Golf marí
Extens golf del S de Xile.
Situat a les costes de la província d’Aisén del General Carlos Ibáñez del Campo, entre la península de Taitao, al N, i una quantitat innombrable d’arxipèlags que cobreixen el litoral sud
Patagònia
El mont Fitz Roy, al S de la Patagònia, fronterer entre l’Argentina i Xile
(CC0)
Regió
Gran regió fisiogràfica de l’Amèrica meridional, a l’extrem sud de l’Argentina i Xile.
La geografia S'inicia al S del riu Colorado a l’Argentina i acaba a la Terra del Foc Constitueix una regió administrativa argentina, amb les províncies de Chubut, Neuquén, Río Negro, Santa Cruz i Terra del Foc És un dels tres grans escuts paleozoics de l’Amèrica meridional S'aixeca des de 0 m a l’Atlàntic fins a 1500 m als Andes Hi ha intrusions de laves volcàniques, mantells de basalt, sediments quaternaris procedents de l’Atlàntic i sediments continentals grava patagònica, palets que a causa de l’erosió eòlica han produït el fang característic Es tracta d’un peneplà que arriba a mossegar…
Papua
Geografia històrica
Nom de l’antiga colònia australiana de Nova Guinea (1906). El 1949, la seva unió a l’antiga possessió alemanya de Nova Guinea (administrada per Austràlia des del 1921) donà lloc al territori de Papua Nova Guinea, que el 1975 esdevingué estat independent..
Papua Nova Guinea
Agricultor de Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…
golf de Papua
Golf marí
Golf de la mar del Corall, a la costa sud-oriental de Nova Guinea.
Molt irregular i fragós, hi desguassa el riu Fly La profunditat de les aigües és d’uns 200 m
Punta Arenas
Ciutat
Capital de la regió de Magallanes i Antàrtica Xilena, Xile, a l’estret de Magallanes.
Centre d’una comarca ramadera, exporta cuirs i pells, fusta i peix congelat Bisbat catòlic