Resultats de la cerca
Es mostren 1763 resultats
torre de Sant Pere
Història
Antiga torre de defensa de la costa, del municipi d’Alcanar (Montsià), vora les Cases d’Alcanar.
Sant Onofre de Museros
Convent
Antic convent dominicà del municipi de Museros (Horta del Nord), a l’W del poble, que ha estat convertit en mas de Sant Onofre
.
Era una antiga ermita cedida el 1471 pel seu propietari als dominicans observants en fou prior Lluís Bertran Fou noviciat i casa d’estudis de l’orde
Sant Jordi del Puig
Santuari
Santuari del municipi del Puig de Santa Maria (Horta del Nord), vora l’antic camí de València, erigit al s XVI per tal de commemorar el lloc on s’esdevingué la batalla del Puig, la qual fou favorable a Jaume I, segons la llegenda, gràcies a la intervenció de sant Jordi.
Arruïnat al s XIX, des que deixà de celebrar-se la processó oficial de la ciutat de València el santuari constitueix un enclavament del municipi valencià dins el del Puig, fou reedificat el 1926 És de planta quadrada, amb una gran cúpula de teules blaves A l’interior es conserven tres retaules de ceràmica
torre de Sant Joan
Història
Antiga torre de defensa del municipi d’Amposta (Montsià), a la costa meridional del delta, vora l’Encanyissada, a l’E de la punta de Sant Joan
.
Sant Jaume d’Enveja
Sant Jaume d’Enveja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El municipi de Sant Jaume d’Enveja, de 60,78 km 2 d’extensió, fou creat el 23 de juny de 1978, per la segregació de l’antiga pedania d’Enveja del gran municipi de Tortosa, al qual havia pertangut tradicionalment Fins el 1990 pertanyé a la comarca del Baix Ebre El seu terme es troba a l’extrem de llevant del delta, al sector de la dreta de l’Ebre, riu que forma el límit septentrional del terme, des del punt on s’inicia l’illa de Gràcia la qual pertany al veí municipi de Deltebre Baix Ebre fins a la seva desembocadura seguint la gola de Tramuntana, tot comprenent l’illa…
Sant Isidre de Benaixeve
Poble
Poble del municipi de Montcada de l’Horta (Horta del Nord), al límit amb el de Bétera (Camp de Túria), format pels habitants de Benaixeve (Serrans), desplaçats després del 1950 a causa de la inundació de llur terme per les aigües del pantà de Benaixeve.
Les edificacions són totes de nova planta i els pobladors parlen una mescla de català i castellà
el Pas

Vista parcial de la població del Pas al terme d’Ulldecona (Montsià)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Ulldecona (Montsià), a l’esquerra del riu de la Sénia, a l’antic camí de Tortosa a Traiguera.
Papua
Geografia històrica
Nom de l’antiga colònia australiana de Nova Guinea (1906). El 1949, la seva unió a l’antiga possessió alemanya de Nova Guinea (administrada per Austràlia des del 1921) donà lloc al territori de Papua Nova Guinea, que el 1975 esdevingué estat independent..
Papua Nova Guinea
Agricultor de Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…
golf de Papua
Golf marí
Golf de la mar del Corall, a la costa sud-oriental de Nova Guinea.
Molt irregular i fragós, hi desguassa el riu Fly La profunditat de les aigües és d’uns 200 m
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina