Resultats de la cerca
Es mostren 1234 resultats
golf de Sant Jordi
Golf marí
Entrant de la costa del Principat originat per la inflexió que ha produït el desenvolupament del delta de l’Ebre en el sector de la costa comprès entre el coll de Balaguer i l’antic castell de Sant Jordi d'Alfama (que li ha donat nom) i la desembocadura de l’Ebre (actualment l’illa de Buda i el cap de Tortosa).
El fons del golf és format per la badia de l’Ampolla a l’inici del delta i el port del Fangar format al flanc del delta pel creixement de la península sorrenca del Canalot
Safareig
Antic terme rural del municipi de Bellvís (Pla d’Urgell), al NE del terme, vora el riu Corb.
golf de Roses
Badia de Roses
© Fototeca.cat
Golf marí
Golf de la costa de l’Alt Empordà, obert entre la península del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca.
L’Oligocè que arriba fins a Figueres és recobert des d’aquesta ciutat a la mar pels alluvions de la Muga i del Fluvià, que desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries que ocupa tot l’interior del golf, a 3 km un de l’altre Havia estat una zona pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus en un principi d’arròs en bona part Té una obertura de 15 km 18 a l’interior i una profunditat de 7 km Antic lloc obert a les relacions marítimes les poblacions gregues de Rodes a la badia de Roses i d’Empúries establertes als dos extrems del golf han estat succeïdes…
Paradell
Despoblat
Antic terme, despoblat, del municipi de Torregrossa (Pla d’Urgell), vora el canal d’Urgell, al límit amb l’antic terme de Margalef.
Papua
Geografia històrica
Nom de l’antiga colònia australiana de Nova Guinea (1906). El 1949, la seva unió a l’antiga possessió alemanya de Nova Guinea (administrada per Austràlia des del 1921) donà lloc al territori de Papua Nova Guinea, que el 1975 esdevingué estat independent..
Papua Nova Guinea
Agricultor de Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…
golf de Papua
Golf marí
Golf de la mar del Corall, a la costa sud-oriental de Nova Guinea.
Molt irregular i fragós, hi desguassa el riu Fly La profunditat de les aigües és d’uns 200 m
la Quadra
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi de Sidamon (Pla d’Urgell), al sud del poble.
Port Moresby
Ciutat
Capital de Papua Nova Guinea, té l’estatus de districte independent, però també fa les funcions de capital de la província Central.
Situada al SE de l’illa de Nova Guinea, és el port marítim més important, el qual exporta copra, cuir, fusta, cafè i cautxú Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Papua New Guinea, fundada el 1965 Durant la Segona Guerra Mundial fou seu d’una important base aliada
el Portell
Altiplà
Altiplà entre el municipi de Miralcamp (Pla d’Urgell), Puiggròs i Arbeca (Garrigues).